dilluns, 3 de febrer de 2020

Vida sexual insana

La segona temporada de «Sex Education» (Netflix) deixa clar, per si algú tenia dubtes, que és una sèrie destinada a un públic amb edat d’anar encara a l’institut. Teòricament s’hi plantegen qüestions referents al sexe que en moltes assignatures d’educació sexual queden en el tinter. No és que el programa ofereixi solucions, però almenys potencia el diàleg, que ja és molt. A més, els temes que es toquen són d’una enorme varietat i procuren evitar cenyir-se a les relacions més estàndard ni al plaer exclusivament masculí: fetitxisme, assetjament al transport públic, asexualitat, lavatives… De vegades el to és una mica exagerat —el cas del masturbador compulsiu, l’epidèmia de clamídia que provoca una resposta histèrica, l’adaptació sicalíptica de Shakespeare…—, però suposo que aquest és el preu que cal pagar per fer-ho tot més entretingut.

Otis (Asa Butterfield) continua atenent les consultes sexuals dels seus condeixebles d’institut, ara en competència amb la seva mare sexòloga (Gillian Anderson), que hi ha estat contractada com terapeuta oficial. No deixa de ser curiós que Otis, tan disposat a donar consells, tingui en comparació una vida sexual tan migrada i inexperta. En un establiment on tothom carda pels descosits, Otis i el seu amic Eric (Ncuti Gatwa) queden forçats per exigències del guió a una virginitat quasi permanent, cadascun d’ells sotmès a escollir parella entre dues opcions desiguals.

Bona selecció d’èxits pop d’ahir, d’avui i de sempre, preciosos paisatges, i una ambientació una mica ianqui: potser és tendència en el Regne Unit post-brexit. El treball interpretatiu d’Asa Butterfield em continua semblant un dels punts forts de la sèrie. En canvi, la Gillian Anderson sona terriblement afectada, a les antípodes del que hauria de ser una sexòloga desinhibida. L’espectador adult hauria de ser conscient que «Sex Education» no està pensada per ell i, per tant, se l’hauria de mirar amb esperit relaxat i sense prejudicis.

2 comentaris:

  1. O directament no mirar, la adolescència i l'institut em queden molt lluny

    ResponSuprimeix