Torna "The Marvelous Mrs. Maisel", una de les estrelles més preuades d'Amazon Prime, per una tercera temporada. Prossegueix la carrera de Midge Maisel (Rachel Brosnahan), la mestressa de casa jueva esdevinguda monologuista còmica. Aquest cop farà créixer la seva incipient fama actuant com a telonera d'un cantant melòdic en una "tournée" pels Estats Units. Aquest fet permetrà ambientar els capítols en diferents decorats (Florida, Las Vegas, Harlem), cadascun amb la seva idiosincràsia local. Paral·lelament els pares de Midge hauran d'abandonar el seu luxós apartament, privilegi que venia associat a la feina del pare a la universitat, i emprendran una incòmoda peregrinació per diversos habitacles circumstancials. I Joe, l'ex-marit de Midge, obre un local nocturn annex a una casa de joc xinesa.
La qualitat de la producció roman un dels motius principals per seguir la sèrie, tot i que de vegades per amortitzar els decorats fan un gra massa exprimint el seu us (és el cas de la base aèria al primer capítol). Predomina un to frívol, que recorda els grans musicals dels anys 50 i, quan es tracten qüestions importants (el racisme, l'homosexualitat, l'anticomunisme), no hi ha cap voluntat d'anar més enllà del mer enunciat.
Brosnahan demostra que disposa d'allò que se solia anomenar "àngel", tot i que falla estrepitosament durant els monòlegs suposadament còmics. Suposo que cal responsabilitzar d'aquesta manca de gràcia la dificultat de fer una traducció a l'alçada. Els pares de Midge, Marin Hinkle i Tony Stalhoub, continuen sent els meus personatges i els meus actors favorits, uns roba-escenes consumats. Fantàstica també Alex Borstein com atribolada mànager, tot i que ja seria hora que ens revelessin si el personatge és tan "queer" com promet.
"The Marvelous Mrs. Maisel" continua sent meravellosament efervescent i més superficial que mai. Si no aprofundeixen més en els personatges i els ofereixen una mica de drama per mastegar, la sèrie acabarà diluint-se en la irrellevància. Estaré atent a la quarta temporada, quan caigui (que caurà).
Ens hem vist les tres temporades fa poc i la veritat és que enganxa. Coincideixo amb tu que els pares són el millor de la sèrie, la mare ha anat creixent molt i fan una parella hilarant. L'únic que no m'agrada de la sèrie és una cosa molt personal, i és que jo pateixo d'atacs de vergonya aliena, i quan a la Mrs. Maisel no li va bé a l'escenari no sé on amagar-me. Per la resta, una bona sèrie per passar l'estona, sense entrar massa en cabòries morals ni temes massa profunds, com dius tu.
ResponEliminaCom ella sobre l'escenari mai no em fa gràcia, ja he deixat de patir...
Elimina