dijous, 27 de febrer de 2020

L’eternitat i un dia

«The Good Place», la idea que va tenir Michael Schur («The Office», «Parks and Recreation») per una nova «sitcom» estrenada l’any 2016 va resultar interessant i fins i tot original. Imaginem quatre difunts joves i atractius que desperten al més enllà en el lloc destinat a les animetes que han dut una vida exemplar (el que els cristians anomenem el Cel), però que de mica en mica es descobreixen víctimes d’un experiment metafísic molt més digne del Purgatori.

La primera temporada ens va agafar desprevinguts i va funcionar molt bé. Després, un cop passada la novetat, els guionistes van haver d’empescar-se regles noves per gestionar Cel i Infern i els espectadors vam acabar una mica marejats, obligats a fer contínuament «tabula rasa» per començar de nou les aventures a l’ultramón. La cosa no podia donar gaire més de si, així que amb la quarta temporada han tancat definitivament la barraca.

Després de voltar per tots els negociats d’ultratomba era lògic que els nostres herois acabessin gaudint del Paradís; però una eternitat de benaurances és el destí més inadequat per fer rutllar una «sitcom»: arriba un moment que ja has satisfet tots els teus desitjos i l’únic que resta és el tedi (ningú no em convencerà que la contemplació continuada de la Divinitat pugui valdre tant la pena). Cal dir que els guionistes se n’han sortit prou bé per rematar-ho tot de forma digna. Cal dir també que continua sent un plaer contemplar els treballs de Ted Danson i D’Arcy Carden, un parell de còmics infal·libles. Possiblement amb una temporada menys «The Good Place» hauria sigut perfecte. Conformem-nos amb el que hi ha.

6 comentaris:

  1. Saps que m'ha passat amb aquesta? Vaig veure la 1a, 2a i 3a temporada d'una revolada, em va agradar moltíssim però cert que ens tenien mig marejats. Al començar la 4a temporada molts mesos després... Ja havia perdut el fil. Ja no recordava perquè això o perquè aquella altra cosa, i perquè havien de fer-ho així. Així que vaig dir que la començaria de nou... I no. No és per començar-la de nou, si més no de moment, perquè em feia mooooolt de pal. Sempre dic que les series és millor veure-les quan estiguin acabades, perquè això m'ha passat massa sovint. Tot i així, la sèrie està bé i la recomanaria, sobretot pel seu caire filosòfic per dummies.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Aquesta tenia moments francament embolicats. Jo no sé si ho vaig acabar entenent del tot.

      Suprimeix
  2. Va ser una de les millors sorpreses de l'any passat per mi, a casa ens en vam fer molt fans, però molt. Tant, que esperàvem amb candeletes la 4a temporada, i ens va fer molta pena que acabés. Justament, tots els girs de guió inesperats feien que no t'avorrissis mai, sempre hi havia una animalada més, una volta més per fer. Van decidir no allargar-la més perquè llavors sí que hauria estat pervertir-la, però a mi em sembla que les quatre temporades són justes i estan a molt bon nivell. Per cert, fan absolut de la Maya Rudolph, i també d'altres secundaris recurrents que eren molt divertits.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Me n'alegro que hagis gaudit totes les temporades. I sí, la Maya Rudolph és molt bona també.

      Suprimeix
  3. Just ahir la vaig acabar, això vol dir que el CT de rigor apareixerà d’aquí dos setmanes o així... Mentrestant et puc dir que m’ha agradat molt, sobretot la primera temporada per ser original, la segona encara, la tercera em va cansar una mica perquè donaven voltes sobre el mateix però de manera diferent, però trobo que el final de la sèrie ha estat molt satisfactori amb la quarta temporada, l’he trobat molt emotiu, i mira que sempre dic que jo sóc poc emotiu, però m’ha tocat la fibra després de tantes aventures que han passat junts. El meu preferit Ted Danson. No es gens habitual trobar una comèdia amb tant argument, normalment en una comèdia tot torna al punt de partida del inici del capítol, res a veure amb The Good Place.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, tots coincidim que la tercera temporada és la més fluixa i que Ted Danson és un déu de la sitcom.

      Suprimeix