El germà desconegut

El germà bessó de Yaichi acaba de morir al Canadà després de viure-hi deu anys. El seu vidu Mike viatja al Japó per complir les seves últimes voluntats. Allà serà més ben rebut per la seva desconeguda neboda que pel reticent cunyat. De mica en mica els personatges s'aniran coneixent millor i afloraran algunes explicacions que feia temps que es devien.

"El marido de mi hermano - 1" de Gengoroh Tagame (Panini, 2019) és una sensible història de prejudicis i reconciliació narrada amb els codis del "manga". Tagame, habitualment associat a l'eròtica i el sadomasoquisme gai, aborda aquí una història apta per a tots els públics i fins i tot amb certa vocació didàctica. Pel que deixa entendre la narració, al Japó l'homosexualitat és un tema del que es parla poc i que, més que amb una agressiva homofòbia, és contemplada amb un silenci desdenyós. Per això el llibre fa de tant en tant una pausa per donar a conèixer conceptes bàsics com la bandera de l'arc de Sant Martí, el triangle rosa, l'expressió "sortir de l'armari" o el matrimoni igualitari (inexistent al Japó).

Ideal com a quadern de bitàcola per a adolescents curiosos, "El marido de mi hermano" també funciona perfectament com a lectura per a adults pels seus personatges complexos i ben matisats, sense gota de maniqueisme. Amb el valor afegit a més d'unes formes de fer i de relacionar-se que tenen poc a veure amb nosaltres. I no negaré que els homenots cepats que hi surten en diversos graus de nuesa també són un al·licient.

Crec que era la primera vegada que llegia un "manga" en el seu format original, amb l'ordre de les vinyetes i de les pàgines de dreta a esquerra, un procediment al que m'ha costat bastant acostumar-me. Ja diuen els anglesos que al gos vell és difícil ensenyar-li trucs nous. Aquest és un dels llibres que he rebut per Sant Jordi i cal dir que ha estat adquirit a una petita llibreria independent. És la primera part d'una sèrie que penso continuar llegint amb molt d'interès.