dijous, 23 d’abril de 2020

Les possibilitats d'una illa

"Hierro", creació de Pepe Coira i Alfonso Blanco, és una sèrie d'investigació criminal que es pot veure a Movistar+. Té una virtut principal que és el fet d'haver estat rodada en un indret tan poc habitual per l'audiovisual com és l'illa canària del Hierro. Els seus paisatges són salvatges i espectaculars i la sèrie en treu un gran profit, com ho fa d'algunes tradicions locals com la de la baixada de la mare de deu en processó. També s'aprofita la reduïda població de l'illa (que no supera els onze mil habitants) per reproduir un microcosmos amb vocació claustrofòbica (la frase més repetida del guió és "aquí ens coneixem tots").

En aquest escenari quasi endogàmic arriba un foraster, una jutge de passat conflictiu que s'ha de posar d'immediat a investigar un assassinat. Candela Peña ha agradat molt per aquest paper, però jo (a qui també sol agradar l'actriu de Gavà) no me l'acabo de creure com a jutge (i menys quan s'empipa amb els seus subordinats). M'agrada més en Dario Grandinetti com a antagonista èticament ambigu. La sèrie compta amb un ampli elenc d'intèrprets canaris, entre els quals trobem la sempre eficaç Mónica López, però també Antonia San Juan fent d'una "boss" de la droga més aviat inversemblant.

"Hierro" comença prometedora amb una bona barreja de misteri amb tocs de costumisme. Després es va torçant, com moltes altres intrigues policials, amb sensacionalismes poc justificats i evolucions psicològiques mal resoltes. Passadora.


Cap comentari:

Publica un comentari