Lectures per a pagesos (o els lletraferits som un perill)

Amb la recent aparició de petites editorials altament especialitzades s’ha obert la veda per recuperar títols oblidats (preferiblement lliures de drets d’autor), capaços encara d’excitar l’espinada del lector i fer-se en conseqüència un racó en el mercat. Alguns d’aquests rescats semblen indiscutibles i dignes de genuflexió, com l’”Stoner” de John Williams o aquella meravellosa cosa gòtica de la Shirley Jackson. Però també sé de casos francament agradables d’obretes menors que ens poden distreure alguna tarda d’estiu. Classifiqueu en aquest segon apartat les novel·les sofisticades i amb pòtols de Stella Gibbons, o els misteris detectivescos de l’Edmund Crispin.

Sense cap dubte “La librería ambulante” de Christopher Morley pertany a la segona categoria, però és innegable que l’editorial Periférica ha encertat plenament amb la seva recuperació, donat que ja van per la cinquena reimpressió. Christopher Morley (1890 - 1957) va ser un periodista i autor americà que va cultivar tota mena de gèneres, des de la poesia al teatre. Una de les seves obres més conegudes és la novel·la “Kitty Foyle” (1939), escandalosa a la seva època i origen d’una adaptació al cinema que, dirigida per Sam Wood, proporcionà un Oscar a Ginger Rogers.

Molt menys polèmica és aquesta “La librería ambulante” (“Parnassus on Wheels”) de 1917 amb la que Morley s’estrenava en el gènere novel·lesc. La història la narra la conca Helen McGill, que ha seguit el seu germà gran Andrew per fer de grangers. El seu projecte es torça quan el germà esdevé autor d’èxit, mentre Helen ha d’executar totes les tasques pròpies d’una granja. El dia que truca a la porta l’inefable Roger Miffin i li proposa quedar-se amb el seu carretó-biblioteca, juntament amb el seu cavall i el seu gos, Helen hi veu l’oportunitat que necessitava per fugir de l’esclavatge domèstic i llançar-se a l’aventura, que tan absent ha estat a la seva vida.

Querido Andrew: 

No creas que me he vuelto loca. Me voy a vivir mi aventura. Me he dado cuenta de que tú has tenido toda clase de  aventuras mientras yo me he quedado en casa horneando el pan. La señora McNally se ocupará de tus comidas y una de sus hijas vendrá a hacer las tareas domésticas. Así que no te preocupes. Estaré de viaje durante un tiempo —un mes, quizás— para ver algo de las semillas de la felicidad de las que tanto hablas. Es lo que las revistas llaman la revolución de la feminidad. Hay ropa interior abrigada en el armario de cedro del cuarto vacío, en caso de que la necesites.  

Con cariño,
                  Helen

El que segueix és una peripècia deliciosa, plena d’encants i d’incidents, amb persecucions i coincidències, sorpreses i canvis de fortuna, malfactors, xèrifs corruptes, nits d’angoixa i fins i tot una mica d’amor: en definitiva tot allò que fa irresistible un llibre. L’estil és amable, gairebé ingenu, però amarat d’un suau sentit de l’humor que dibuixa en el lector un beatífic somriure permanent. Però, si el llibre enamora a tants lectors compulsius, és sobretot per la defensa que fa de la lectura com a plaer democràtic, un argument que ens reconforta fins i tot ara que la literatura ha estat substituïda en gran mesura per les produccions audiovisuals.

Un poco más allá de Port Vigor hay un granjero que espera mi regreso. He estado allí tres o cuatro veces. Calculo que me comprará unos cinco dólares en libros. La primera vez que fui a su granja le vendí La isla del tesoro, y todavía sigue hablando de ese libro. Le vendí Robinson Crusoe y Mujercitas para su hija y le vendí también Huckleberry Finn y el libro de Grubb sobre la patata. La última vez que estuve allí me pidió algo de Shakespeare, pero no se lo quise vender. Creo que todavía no estaba preparado.

Aquesta biblioteca ambulant (o Parnàs sobre rodes) farà les delícies de grans i petits, amb especial incidència al terreny de les i els biblioteconomistes.