Encara del disc “El tigre del Guadarrama” (1981), “El rey de la casa” o la divertida crònica sobre un nen que no es conforma als estereotips del seu gènere. Com sempre, a més de la crítica subterrània, hi apareixen les expressions felices tan pròpies de les Vainica. I atenció a la inesperada coda, una apoteosi irònica a l’estil Rosa Sensat.
Ha nacido el rey de la casa esta mañana
cantan de alegría, padres y hermanas
un varoncito para hacerle honor
al noble apellido del progenitor.
Al cumplir dos años su papá le ha regalado
un juguete bélico, un trenecito eléctrico
pero a él le gusta más jugar a cocinitas
y el papá se asusta y dice, este niño ha resultado mariquita.
Al cumplir los ocho ha sido abofeteado
pues viendo Pinocho el tonto ha llorado
y se lo tienen recalcado bien,
que llorar está reservado a la mujer.
Y una vez bordando entretenido en cañamazo
por su madre es sorprendido y le atiza un estacazo,
al padre escandaliza por dejarse una melena
y le da una paliza y le castiga sin la cena...
y le llama nena.
Le obligan a ir a la mili voluntario
limpiará letrinas, el pobre, a diario
la disciplina lo ha de transformar
en hombre con el uniforme militar
Vuelve de la mili sin que nada haya cambiado
saca al padre de quicio el hijo desnaturalizado
le echa de la casa sin dinero y sin comida
y se va silbando a enfrentarse con la vida
Ha encontrado al fin, la horma de su zapato
ella es ingeniero los dos friegan los platos
él es catedrático de griego y de latín
los dos cuidan de la casa y del jardín.
Ay vida mía, cuanto te quiero
eres más valiente que el mismísimo Espartero.
Niños y niñas nacen de esta unión
todos ríen todos lloran todos guisan todos bordan
todos estudian música en la escuela pública
Todos se embadurnan de colores,
todos hacen ramos de flores
todos dominan las máquinas y las matemáticas
Todos rien todos lloran todos guisan todos bordan
todos gritan todos cantan todos corren todos saltan
Ágiles son de cabeza y pies
todos trepan a los árboles.
No coneixia la cançó, m'agrada, Tots pugem als arbres, eh? bona nit!!
ResponEliminaAl cap i a la fi, dels arbres venim. Bon dia, Gemma!
EliminaMolt maca, moltes coses han canviat però a les nenes trobo que encara les vesteixen molt de color de rosa.
ResponEliminaSí, encara les motiven perque aspirin a ser princesses, tot i que fa cent anys vaig llegir que el blau es considerava un color femení. Ganes de posar-nos en calaixos separats.
EliminaUna parella que conec han estat pares d'una nena fa cosa d'un mes i ella ha prohibit radicalment cap regal de color rosa :-)
ResponEliminaEl nen de la foto és maquíssim... Em recorda a algú... (ara no sé si aquesta "a" hi va o no... sí que hi va, oi?)
No entenc perquè els nadons han d'anar vestits de colors pàlids i pastel (és que, si no, s'electrocuten?).
EliminaJo diria que no hi va, però no sóc filòleg.
Hahahaha espero que no s'electrocutin!!
EliminaA mi els roses i blaus tampoc em molesten (sempre i quan no siguin massa "cursis"), vull dir que jo no seria tan "exagerada" com aquesta mami que t'he explicat. Ara bé, quan jo regalo un pitet brodat per iniciativa pròpia (que no sigui un encàrrec) mai el faig ni rosa ni blau. Si no tinc ni idea dels gustos dels pares, trio un groc pàl·lid (parlo del biaix, clar) que queden súper macos i sinó, taronges, verds...
Això si, tant si són nens com nenes, m'encanten amb texans!! I els jerseiets de ratlles horitzontals de molts colors diferents.
Ah, si tu dius que no hi va, és que no hi va, encara que no siguis filòleg hehehe
Doncs això, que el nen de la foto em recorda molt algú (ara ben escrit) ;-))
Per a mi, que els vesteixin com vulguin, sempre que no vagin de membres escurçats de l'aristocràcia.
Elimina