Una aproximació als graus de separació (1)

Crec que fa alguns llustres (i aquestes pàgines no em deixaran mentir) ja vaig escriure alguna cosa sobre aquella intrigant teoria dels sis graus de separació, segons la qual tots els habitants del planeta —tots els que som vius ara mateix, s’entén— estem connectats per una cadena de no més de sis (6) relacions de coneixença mútua, coneixença en el sentit laxe d’haver sigut presentats formalment o informalment els uns als altres. Aquesta hipòtesi ve a confirmar allò que repetien les nostres mares, que el món és un mocador, encara que la seva experiència rarament hagués traspassat les tranquil·litzadores fronteres del barri. Tot i que resulta difícil validar científicament la seva veracitat sense disposar d’una base de dades que reculli tota la població mundial i la xarxa social que això suposa, alguns experiments realitzats a partir de mesures parcials han indicat que sis graus de separació representen de forma fidedigna la llargària de l’encadenament mitjà entre cadascuna de les parelles d’individus terraqüis possibles.

El prolífic matemàtic hongarès Paul Erdös propicià, possiblement l’any 1969, la invenció del “Numero d’Erdös” que es defineix com els graus de separació d’una persona en relació a aquest matemàtic mesurada pels treballs acadèmics coescrits amb ell o amb altres científics que disposin de número d’Erdös. Així Paul Erdös té un número d’Erdös 0, els seus col·laboradors immediats poden presumir d’un número d’Erdös 1, els col·laboradors dels col·laboradors, 2, i així successivament. Aquest concepte s’ha fet extensiu a altres personatges cèlebres el que ha impulsat l’existència dels números d’Einstein, del jugador de go Honinbo Shushaku, de l’economista Joseph Stiglitz o de la banda de rock Black Sabbath. De tots ells segurament el més popular és el número de Kevin Bacon.

Sembla ser que durant la promoció de la pel·lícula “The River Wild” (Río salvaje”) de 1994 l’actor Kevin Bacon va presumir d’haver actuat pràcticament amb tot Hollywood. Poc més tard, tres estudiants de la universitat de Reading (Pennsylvania) van inventar el joc “Sis graus de Kevin Bacon” mentre estaven mirant “Footloose”. El joc consistia en proposar el nom d’un actor o actriu i trobar el camí més curt possible que conduís a Kevin Bacon a través de pel·lícules compartides.

Posem per cas l’avui mig oblidada Winona Ryder. Va actuar l’any 1992 al “Dracula” de Coppola, on també intervenia Maud Winchester. La desconeguda Winchester apareixia a “Alguns homes bons” de Rob Reiner, també del 1992, com també ho feia en Bacon. Per tant, via un parell de pel·lícules ens hem desplaçat de Ryder a Bacon; el que més científicament equival a dir que Winona Ryder gaudeix d’un número Bacon de 2. Igual com passava amb Erdös, el número de Bacon del propi Bacon és 0 i el dels actors que han intervingut en algun film amb ell és 1. Fixeu-vos que el fet de compartir títols de crèdit no implica que els actors hagin mantingut necessàriament cap contacte personal; però, vés, de vegades cal imposar regles una mica arbitràries per simplificar.

L’elecció de Bacon com a patró de mesura també podria semblar una mica peregrina. Certament l’actor comptava amb una apreciable filmografia l’any 1994; però era encara jove i el desenvolupament de la seva carrera en el futur representava una incògnita absoluta (no cal dir que el número de Bacon de qualsevol actor/actriu X continua variant fins a la mort d’aquest o l’eventual del mateix Bacon). Va ser una bona idea escollir Bacon com a referent o hi havia intèrprets encara més infecciosos i omnipresents a les cartelleres del món? Per respondre aquesta pregunta vital s’analitzaren 800.000 biografies de comediants de Hollywood i es calculà per a cadascun d’ells els graus de separació que computaven envers tots els altres. Després se’n va fer la mitja aritmètica, de manera que els que obtingueren les xifres més baixes esdevingueren els més propers al que s’anomenà el “Center of the Hollywood Universe”.

Cal dir que Kevin Bacon no està fent un mal paper dins d’aquest barem, encara que el superin sobradament noms clàssics (llegiu geriàtrics) com els de Rod Steiger, Sean Connery, Donald Sutherland, Dennis Hopper o Karen Black (almenys, fins a la seva prematura mort l’any passat, era la dona millor situada a la classificació general). Ai, (sospir), quina dona!

Demà, més rucades.