Vida quotidiana dels vampirs

Serà cosa de la crisi, però el vampirs i els zombies fa alguns anys que s’han posat de moda. Potser el motiu principal és que en un món on tots els fonaments semblen basar-se en el poder dels diners i l’extinció de la matèria prima, aquestes dues races extemporànies poden sobreviure mitjançant el consum d’éssers humans encara incontaminats, dels quals hi ha un subministrament gairebé inacabable.
Jim Jarmusch (mai sospitós de buscar la modernitat, perquè sempre desborda amb la seva raresa impàvida el llistó d’allò que és “trendy”) ha filmat amb “Sólo los amantes sobreviven” (que mai de la vida podrà superar la perfecta sinuositat de l’original: “Only Lovers Left Alive”) una de les més intel·ligents incursions recents dins del gènere, amb permís de Tomas Alfredson.

Adam (Tom Hiddleston) i Eva (Tilda Swinton) són una parella de vampirs que viuen separats per un oceà; el motiu d’aquest allunyament no s’explica, sospito que serà l’equivalent vampíric a donar-se un temps per “respirar”. Adam viu a Detroit dedicat a la composició de música atmosfèrica i sinistra, assistit per un jove i devot mortal (Anton Yelchin) que l’abasteix de guitarres llegendàries, i per un metge corrupte (Jeffrey Wright) que li proporciona les necessàries dosis de sang. Eva, que viu a Tànger, no se sap com ocupa el seu temps, com no sigui emprovant-se gel·labes i escarxofant-se en un mar de coixins. A ella, la sang se la proporciona un vampir bastant atrotinat que respon al nom de Christopher Marlowe (John Hurt) i que dissimula molt malament que és el famós dramaturg contemporani de Shakespeare. Quan en una conversa via Skype o similar Eva descobreix que el seu home està perdent les ganes de viure, creua l’Atlàntic amb la intenció d’aixecar-li la moral.

I poca cosa més. Bé, sí, una visita llampec de la jove germana d’Eva (una Mia Wasikowska bastant passada de rosca) que acabarà tenint resultats desastrosos. La veritat és que el guió es diria que l’han escrit en un tovalló de paper tot prenent-se una cervesa; però ja se sap que a Jarmusch no l’interessen tant les complexitats del guió com les atmosferes que sorgeixen de col·locar plegats diversos personatges i de la seva interacció amb l’escenari, aquí uns bigarrats i decrèpits interiors de casalot, una laberíntica “medina” de tonalitats blavoses, i el vast cementiri industrial que ha esdevingut Detroit. Per això, malgrat que al principi he utilitzat la paraula “gènere”, poc té a veure “Only Lovers Left Alive” amb les pel·lícules de vampirs habituals, començant per la seva pràctica absència de tot element d’horror (això de clavar els ullals a la jugular queda tan poc segle XXI!)

A canvi tenim una detallada descripció de com ocupen les seves nits aquesta enamorada parella entre partides d’escacs, diàlegs melòmans, remembrança de temps passats, balls en la intimitat, sortides a clubs musicals, problemes amb els fusibles, passejades turístiques i conflictes amb la cunyada. Que tot això superi l’evident banalitat en la qual podria caure l’empresa dependrà molt de la connexió que l’espectador mantingui amb l’especial sensibilitat de Jarmusch i el seu estòlid sentit de l’humor.

Un avantatge del film és el de comptar com a protagonistes un parell tan llunàtic i ple de carisma com Hiddleston i Swinton; tots dos retraten molt bé una afectuosa relació  gairebé fraternal, com la que correspondria a uns amants que han vist passar ja un grapat de segles plegats. Swinton en particular està molt sensual i molt tendra, gairebé una temptació per humans fatigats de viure.

Més enllà de les idiosincràsies de Jarmusch, que entren en el terreny més subjectiu, em sembla que la pel·lícula abusa de la cita de figures històriques famoses (el que els anglòfons anomenen “namedropping”): no s’entén com aquests vampirs que a penes surten de casa hagin conegut tot déu, des de Galileu a Tesla, de Schubert a Eddie Cochran (per no parlar del mural de fotos amb Franz Kafka i Joe Strummer, entre altres). Però aquest tribut que l’esnob director paga a l’alta cultura potser aviat se li girarà en contra; perquè quan la vampira Eva es disposa a creuar l’Atlàntic i memoritza (manualment) grans obres de la literatura universal, a la seva maleta s’hi congreguen Proust i Homer (el grec, no pas el Simpson), Stevenson i el Quixot. Però també Ramón de Campoamor, que deu de ser el poeta menys “cool” del planeta Terra. Sospito que un amic espanyol envejós ha decidit ensorrar el director de Cuyahoga Falls.

Diagnòstic final: vaig aguantar força bé les dues hores (i poc) d’”Only Lovers Left Alive”. Em va interessar la seva manca d’interès, vaig tornar a enamorar-me de Tilda Swinton, em va admirar la barra de Jim Jarmusch, vaig tornar a ballar aquestes cançons. No n’hi ha res de més “cool” a la cartellera.