Malgrat que “El tigre del Guadarrama” data de l’any 1981, quan la infausta “movida” estava en plena efervescència, les Vainica pertanyien a una generació anterior i, enlloc de fingir postures “modernes” que no els hi esqueien, decidiren homenatjar la música que havien mamat. “Ser un rolling stone” fa una repassada dels anys 60 a través dels seus artistes, els títols de les seves cançons i la cita explícita de les seves melodies; gairebé podria donar peu a un concurs a la recerca de la referència oculta. Fixeu-vos en el fi contrast entre l’acompanyament de l’orquestra de cordes amb els solos de guitarra elèctrica.
Yo quiero ser igual que un Rolling Stone
Yo quiero pertenecer a aquella generación
Quiero expresar toda mi insatisfacción
Y pintar de negro la pantalla de televisión.
Quiero cantar con Crosby, Stills and Nash
También yo quiero encontrar el precio de la libertad
Quiero llorar como lluvia
y desgarrar la guitarra con los dientes
como hacía Jimi Hendrix.
Manic depression, manic depression touching my soul
I know what i want but i just dont know
how to go about get it
Get it
Get it
Quiero reir con las Madres de la Invención
Sentir con Traffic and Cream, Led Zeppelin and the Doors
Quiero decir que ya es tiempo de vivir
De viajar hasta la luna y lanzar flechas al sol.
Yo quiero ser igual que un Rolling Stone
Yo quiero pertenecer a aquella generación
Quiero gritar Help!, Help!
All my troubles seemed to stay but I believe in yesterday
All my troubles seemed so far away
Now I want somebody to love
I just need somebody to love
Im gonna try with a little help from my friends.
Què grans! M'he emocionat amb la guitarra de Rolling Stones paint in black quan parla de pintar la tele de negre :) Això és música fussió i un exercici d'intermusicalitat heroica. Qui s'atreviria ara a fer això? No. Perdó. Qui seria capaç de fer això ara?
ResponEliminaMarta, per això m'agrada recordar-les, perquè les trobo a faltar.
Elimina