Ara passem al pati del lector, i quin acompanyant millor que l’Edward Morgan Forster per fer-ho? El paper de Forster a la posteritat literària potser és una mica dubtós. Les seves magnífiques novel·les de principis del segle XX, que observaren amb agudesa les dificultats per establir ponts culturals entre mons intrínsecament diferents, s’han vist devaluades d’ençà que l’empatia ja no cotitza al mercat dels valors literaris.
La carrera literària de Forster va quedar segellada a tots els efectes l’any 1924 amb la publicació de «A Passage to India», potser la seva novel·la més valorada. Encara viuria 46 anys més fins la seva mort el 1970, però el gruix de la seva obra més significativa ja havia conclòs. Per descomptat l’escriptor no va romandre inactiu i algunes de les seves hores més felices les va dedicar a una joguina nova que acabava de descobrir: la ràdio. Forster, que era un excel·lent divulgador —no em cansaré de recomanar el seu «Aspectes de la novel·la» a qualsevol que senti interès per aquest gènere—, va adonar-se de seguida del potencial que tenia aquest mitjà de comunicació per culturitzar democràticament tota mena de públics.
Forster va començar a col·laborar amb la BBC l’any 1929 amb un programa setmanal sobre llibres que consistia senzillament en una xerrada seva sense més additius que la seva bonhomia i la seva claredat d’expressió. L’emissió es va prolongar sense interrupcions fins el 1959, la major part del temps a través de l’India Service, adreçat als oients d’aquell subcontinent. Forster tenia intensos lligams amb el país i li agradava fantasiejar sobre la natura del seu públic —no només britànics residuals de l’imperi, sinó també hindús i musulmans amb dèries culturals anglòfiles—, als que imaginava en la seva intimitat domèstica amb la vivacitat del novel·lista.
Ens els seus programes Forster va gosar parlar de tot, fins i tot d’autors que podrien semblar difícils, com Eliot o Joyce. La seva ment de bisturí i la seva empatia natural el convertiren en un magnífic divulgador, sempre proper al seu públic. Fins i tot quan parla sobre llibres i autors exclusivament lligats al subcontinent indi, ens desvetlla l’interès per textos als quals mai no tindrem accés.
Potser el millor que puc fer és reproduir algun fragment dels seus comentaris, per fer-vos adonar de la seva proximitat i simpatia. En Forster, un crac total.
La carrera literària de Forster va quedar segellada a tots els efectes l’any 1924 amb la publicació de «A Passage to India», potser la seva novel·la més valorada. Encara viuria 46 anys més fins la seva mort el 1970, però el gruix de la seva obra més significativa ja havia conclòs. Per descomptat l’escriptor no va romandre inactiu i algunes de les seves hores més felices les va dedicar a una joguina nova que acabava de descobrir: la ràdio. Forster, que era un excel·lent divulgador —no em cansaré de recomanar el seu «Aspectes de la novel·la» a qualsevol que senti interès per aquest gènere—, va adonar-se de seguida del potencial que tenia aquest mitjà de comunicació per culturitzar democràticament tota mena de públics.
Forster va començar a col·laborar amb la BBC l’any 1929 amb un programa setmanal sobre llibres que consistia senzillament en una xerrada seva sense més additius que la seva bonhomia i la seva claredat d’expressió. L’emissió es va prolongar sense interrupcions fins el 1959, la major part del temps a través de l’India Service, adreçat als oients d’aquell subcontinent. Forster tenia intensos lligams amb el país i li agradava fantasiejar sobre la natura del seu públic —no només britànics residuals de l’imperi, sinó també hindús i musulmans amb dèries culturals anglòfiles—, als que imaginava en la seva intimitat domèstica amb la vivacitat del novel·lista.
Ens els seus programes Forster va gosar parlar de tot, fins i tot d’autors que podrien semblar difícils, com Eliot o Joyce. La seva ment de bisturí i la seva empatia natural el convertiren en un magnífic divulgador, sempre proper al seu públic. Fins i tot quan parla sobre llibres i autors exclusivament lligats al subcontinent indi, ens desvetlla l’interès per textos als quals mai no tindrem accés.
Potser el millor que puc fer és reproduir algun fragment dels seus comentaris, per fer-vos adonar de la seva proximitat i simpatia. En Forster, un crac total.
De la misma manera que otros locutores les hablarán de política y sobre el arte del gobierno porque conocen bien la administración, o les hablarán de ciencia porque es el campo donde han desarrollado su actividad, yo me ocuparé de los libros porque me he pasado la mayor parte de mi vida escribiendo y leyendo. No voy a recomendar ninguno de los libros que he escrito, ni siquiera les diré el título.
Los libros de Joyce no son sencillos de leer y cuando uno los ha terminado no siempre está seguro de haberlos entendido, de manera que una buena guía crítica es un regalo caído del cielo.
Valéry era un poeta y un hombre de letras (…) Quiero dejar claro que si en ocasiones la lectura de sus textos se vuelve complicada, no es porque le gustase ser oscuro, estoy seguro de que habría preferido expresarse de manera más clara y amena, pero no veía la vida en estos términos, y si algo he aprendido al cabo de tantos años de oficio, es que los escritores honestos tienen un deber que Valéry jamás incumplió: el de expresar la vida tal y como la ven, y no tal como les gustaría que fuese.
D’aquest munt d’hores de radiodifusió, Gonzalo Torné n’ha seleccionat i traduït unes quantes i, a més, ha escrit el pròleg (Zadie Smith s’ocupa de l’epíleg). El recull es titula «Algunos libros», l’edita Alpha Decay, i és una delícia absoluta per poc que us agradi llegir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada