470 quilòmetres separen Bukharà de Khiva, el que a la pràctica significa que el viatge ens ocuparà la totalitat de la jornada. Ruta polsegosa, plana, monòtona, de poca vegetació i orografia escassa. Per això mateix el viatger s'aferra a les puntuals amenitats que voregen la carretera. Així, un campament de iurtes destinades a allotjar turistes amb ganes de color local. Crec que són els primers exemplars d'aquestes construccions típiques dels pobles nòmades de l'Àsia Central que ens trobem. També hi ha un camell amb les gepes no gaire diferenciades.
A la regió d'Elliq-Qala es troba més d'una dotzena de ciutats murallades en runes, algunes amb més de 2.000 anys d'antiguitat, però d'història desconeguda. El visitant que s'hi aventuri ho ha de fer al seu propi risc, perquè aquí no hi ha cartells explicatius ni baranes protectores. El cronista que això escriu té algun moment de vacil·lació i de pànic.
A l'hora de la posta travessem l'ample Amu-Darya, un d'aquells grans rius del món que vaig estudiar a la geografia del batxillerat i que mai vaig somiar que veuria en viu. Com provenim d'un país que té uns rius de pa sucat amb oli, aquest generositat aqüífera m'omple d'insana enveja. El guia ens aconsella no fer fotografies (o que almenys dissimulem), ja que els ponts es consideren material sensible en termes militars. Auguro que la prohibició de prendre fotografies al lloc que sigui té els dies comptats, fins i tot a l'Uzbekistan.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada