Khiva

A l'últim confí del desert, gairebé a l'extrem del país (potser exagero una mica), trobarem la ciutat oasi de Khiva, parada obligatòria de la Ruta de la Seda i un dels seus punts més encisadors. La gràcia del lloc és la compacitat del seu centre murallat (Ichon-Qala): un rectangle de 200 x 400 metres on s'hi enquibeixen mesquites, palaus, madrasses, museus, hotels i restaurants. Tot té un aspecte tan pulcre i restaurat que fins i tot resulta sospitós; però cal ser molt negatiu per no rendir-se al seu encants. Des de dalt d'alguna de les seves terrasses, hom podria pensar que ens trobem en un decorat d'"El príncep de Pèrsia".

L'edifici més original de Khiva és l'espectacular minaret Kalta Minor. El va començar a construir l'any 1851 Mohammed Amin Khan amb la pretensió que fos tan alt que es pogués veure la ciutat de Bukharà. Malauradament el khan va morir el 1855 i la torre va quedar inacabada. Tal com ha quedat ja impressiona prou.

Molt a prop hi ha la mesquita Juma, caracteritzada per les 218 columnes de fusta que sostenen el sostre. Sis o set d'aquestes columnes són les originals del segle X, data en la qual es va construir l'edifici. El lloc és força atmosfèric com ho proven una parella de nuvis que s'estan fent fotos per l'àlbum.

L'accelerada visita ens ocupa tot el matí i en el meu record es barregen els molts edificis on entrem i sortim, entre els quals cal comptar algun mediocre museu. Però el saldo és definitivament positiu i ple de racons magnètics. Tot i que és una ciutat eminentment turística, el nombre de forasters encara no resulta abassegador.