Un corrent recent del cinema argentí revisa el seu passat immediat en clau de crònica criminal extreta de les pàgines periodístiques de «successos», amb títols com «Plata quemada» (Marcelo Piñeyro, 2000, segons la novel·la de Ricardo Piglia), o «El clan» (Pablo Trapero, 2015). Luis Ortega, que va dirigir la telesèrie «Historia de un clan» en onze capítols sobre aquells mateixos fets que es descrivien a «El clan», firma ara «El ángel» sobre un altre personatge de rerefons negríssim extret de la vida real (i dels arxius de la policia).
Es deia i es diu Carlos Robledo Puch (segur que en un temps anterior el cognom va ser Puig). A principis dels anys 70 va cometre alguns atracaments i (de passada) es va carregar onze persones. La criatura no havia fet encara els 20 anys i gaudia d’una bellesa andrògina i ària (ulls blaus, cabells rossos; la mare era alemanya (però es deia Josefa Aída)). Amb aquest punt de partida tan propens al sensacionalisme, fou inevitable que el bategessin com «El ángel».
La pel·lícula es beneficia de l’actor Lorenzo Ferro, una veritable descoberta des del punt de vista icònic (però també de l’interpretatiu), bell i desvergonyit (tot i que no tan bell com ho era l’original). Però sobretot es beneficia d’un personatge principal que és d’una amoralitat perversa i extraordinària: res no ens atreu tant com la figura del que està disposat a fer el que li vingui de gust, sense pensar en les conseqüències morals o jurídiques. La fascinació del mal, se’n diu; accentuada a més per uns ambients d’avorrida classe mitja, on destaca encara més la sordidesa.
Es deia i es diu Carlos Robledo Puch (segur que en un temps anterior el cognom va ser Puig). A principis dels anys 70 va cometre alguns atracaments i (de passada) es va carregar onze persones. La criatura no havia fet encara els 20 anys i gaudia d’una bellesa andrògina i ària (ulls blaus, cabells rossos; la mare era alemanya (però es deia Josefa Aída)). Amb aquest punt de partida tan propens al sensacionalisme, fou inevitable que el bategessin com «El ángel».
La pel·lícula es beneficia de l’actor Lorenzo Ferro, una veritable descoberta des del punt de vista icònic (però també de l’interpretatiu), bell i desvergonyit (tot i que no tan bell com ho era l’original). Però sobretot es beneficia d’un personatge principal que és d’una amoralitat perversa i extraordinària: res no ens atreu tant com la figura del que està disposat a fer el que li vingui de gust, sense pensar en les conseqüències morals o jurídiques. La fascinació del mal, se’n diu; accentuada a més per uns ambients d’avorrida classe mitja, on destaca encara més la sordidesa.
Bons actors acompanyen el protagonista: Mercedes Morán, Cecilia Roth, Luis Gnecco, Chino Darín… Luis Ortega és fill del cantant Palito Ortega, per això li perdonaré que condemni el guapo Chino Darín a cantar el «Corazón contento» del seu pare amb una vestimenta del tot ridícula.
«El ángel» es contempla amb incrèdula fascinació i sense perdre ni un sol moment el seu interès. D’ençà els germans Coen, no havíem vist crims tan horriblement entretinguts.
«El ángel» es contempla amb incrèdula fascinació i sense perdre ni un sol moment el seu interès. D’ençà els germans Coen, no havíem vist crims tan horriblement entretinguts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada