"Vida perfecta", la sèrie que Leticia Dolera i Manuel Burque van crear per a Movistar+ ha acabat guanyant tots els premis de l'auca; però va iniciar la seva vida amb polèmica grossa, quan la directora va acomiadar l'actriu Aina Clotet pel fet d'estar embarassada. Atès que Dolera exerceix de feminista loquaç que no se'n calla una, la seva decisió va generar una típica tempesta en un got d'aigua a les xarxes. Si aquests que disparen abans de preguntar haguessin sabut que el paper que havia de fer la Clotet era el d'una dona que no aconseguia quedar-se embarassada de cap de les maneres potser s'ho haguessin pensat dues vegades. O no.
Un cop superades les polèmiques, la sèrie ha agradat perquè és lleugera i simpàtica, però amb una pàtina sensible a tots els temes candents que afecten les dones, sense adoptar però cap to moralitzant. Les tres dones protagonistes (Aixa Villagrán, Celia Freijeiro i la pròpia Dolera) ben entrades a la trentena, pateixen les seves particulars crisis, algunes per insatisfacció personal, altres per pures mancances materials. Predomina un ambient de burgesia més aviat alta, que resulta una mica irreal, però que s'adiu amb el to de comèdia.
El millor de tot és la introducció d'un personatge amb discapacitat intel·lectual, el que permet explorar com és la vida afectiva i la sexualitat d'aquestes persones en un to molt mesurat, tan còmic com respectuós, el que permet a Enric Auquer lluir-se de valent. Bé també Aixa Villagrán com la germana pintora fracassada de físic poc convencional (per contrarestar una mica la tendència de "Vida perfecta" a presentar-ho tot massa bufó. I, per molt que ens agradi Carmen Machi, la podrien deixar descansar una temporada: no cal que surti a tot arreu.
Vaig veure el primer episodi i francament, no em varen quedar ganes de seguir, és aquella sensació de deja vu; em passa com al Boyero que no m'agrada gairebé res del que veig de cinema o de series.
ResponEliminaA mi també em passa, potser patim un empatx. Caldrà deixar de mirar sèries durant una temporada.
Elimina