dilluns, 13 de gener de 2020

Vides petites


Els temps en els que els jubilats es dedicaven a fer el seguiment de les obres públiques segurament han passat a millor vida d’ençà que gaudim d’una oferta de lleure molt més diversificada. Per exemple, la senyora Jeanne Santoire de 63 anys cada divendres va al supermercat Franprix i imagina una biografia possible per a Gordana, la jove caixera immigrada d’algun país de l’est d’Europa. Malgrat el seu peu coix, hi ha un client (que potser es diu Horacio Fortunato) que li contempla la generosa pitrera amb intencions amoroses. I si aquest idil·li d’autoservei no acaba de rutllar, Jeanne ens explica fragments de la seva vida: la seva llarga relació amb Karim, truncada  d’un dia per l’altre, els seus pares comerciants, l’amiga veïna que acaba de morir… Els petits incidents quotidians, les vides que no tenen res de particular més que el fet d’haver sigut viscudes, en definitiva la història que no du majúscules, omplen el relat apòcrif o veritable de «Nuestras vidas» de Marie-Hélène Lafon (Editorial Minúscula, 2019; traducció de Lluís Maria Todó), una autora molt estimada i premiada al nostre país veí.
Ayer murió mi vecina del cuarto. Hay períodos así en que las placas tectónicas de nuestras vidas se ponen en movimiento, en que las costuras de los días se rompen, en que lo ordinario se sale de madre; después el decorado se recompone y seguimos; es más o menos grave, a veces se habla de ello en la televisión, en la radio, en los periódicos, o bien no sale del círculo familiar, de los amigos y los vecinos; la cosa sobreviene, ocurre, entra en la jaula del tiempo para no salir jamás; nada podrá hacer que no haya existido, que «madame» Jaladis no haya muerto, que Gordana no sea coja, que mi madre no desertara con elegancia el día de los atentados del 11 de septiembre, que Karim no regresara de Argelia; es la muerte, la enfermedad, la pérdida, la traición, la ausencia que empieza para siempre o para mucho tiempo, no sabemos, plantamos cara, esperamos y las cosas se arreglan más o menos, nos hacemos viejos, perduramos.
Llibre petit i desproveït d’èpica, «Nuestras vidas» agradarà als amants de la miniatura ben construïda, de l’expressió encertada i del detall precís. De tant en tant convé fer un tast d’aquest tipus de literatura en to menor, no fos cas que exageréssim la nostra pròpia importància.

Cap comentari:

Publica un comentari