dimecres, 22 de gener de 2020

Més ençà hi ha monstres (i 3)


De tots els quadres que Karen reprodueix al seu diari personal, hi ha un que ens toca molt de prop, el Sant Jordi de Bernat Martorell, que efectivament es pot contemplar a l'Art Institute of Chicago. Es tracta de la taula central del retaule sobre la vida del sant, que té la resta de panells repartida entre Filadèlfia i el Louvre. Cal dir que és una pintura bellíssima, màxima expressió de l'estil gòtic, amb un peu ja al Renaixement. Rica de cromatisme, amb una composició impecable i un munt de detalls amb els que entretenir-se. Agafen ganes d'anar a Chicago per visitar-la ara mateix.



En el còmic, Karen, que tendeix a adoptar una visió personalitzada de tots els quadres que contempla, de les tres figures principals de l'estampa la que més l'atrau és la del drac, el monstre que està a punt d'esdevenir la víctima. I és pregunta: si Sant Jordi està protegint la princesa, qui està protegint el drac? Hi ha algú dins de la cova que el pintor no s'ha molestat a representar? Karen aprofita un moment que el seu germà està distret per ficar-se dins del quadre. No us diré el que troba amagat a la cova. Llegiu el llibre.

I d'aquest Sant Jordi deixeu-me passar a un altre tan bonic com aquest. Es troba a l'església de Sant'Anastasia a Verona i és obra d'un altre gòtic tardà, Pisanello. És una representació poc convencional: el sant s'està preparant per sortir a matar el drac, mentre la princesa (aparentment fora de perill) sembla donar-li suport moral. Igual com passava amb Bernat Martorell, el fresc és ple de detalls que de vegades poc tenen a veure amb la llegenda tal com ens l'han explicada. La part de l'esquerra, malmesa per les humitats, és on es representa el drac, en un entorn actual francament fantasmagòric.

Malauradament, els frescos que coronen la capella Pellegrini queden molts metres per sobre dels caps dels visitants i és impossible apreciar-los ni tan sols de manera aproximada en una visió general (dels detalls ja ni en parlem). El trist remei l'ofereix un vídeo que es pot veure a sota mateix, molt didàctic això sí. És una pena que totes aquestes filigranes quedin tan lluny dels ulls mortals, però com sosté Oscar Tusquets, el que importa és que Déu ho vegi.




Cap comentari:

Publica un comentari