dimecres, 8 d’abril del 2020

Tres tristos ligres

Sabien vostès que hi ha més grans felins en captivitat a Estats Units que en llibertat a la resta del món? La pregunta la planteja Eric Goode al principi de la seva sèrie documental «Tiger King», quan parteix a la recerca de persones tan encaterinades per aquestes belles i majestuoses bèsties fins al punt de conviure-hi. Aviat es topa amb un personatge molt peculiar anomenat Joseph Allen Maldonado-Passage (de solter Schreibvogel) i conegut pel món com Joe Exotic, que és propietari d’un zoo dedicat als grans felins a Wynnewood, Oklahoma, i en queda tan fascinat que pràcticament hi dedica a la seva figura la resta de la sèrie.

No hi ha per menys, perquè la vida i miracles d’aquest Joe Exotic —emprenedor fet a si mateix, com a bon americà— és d’aquelles que no te l’acabes. Fatxenda, kitsch, megalòman i contínuament còmic de forma involuntària, observarem en el seu descens cap al desastre com s’envolta de col·laboradors ex-delinqüents, s’embarca en relacions poliamoroses sovint mercenàries, intenta una carrera de cantant country «fake» i una campanya política que es pur surrealisme.

La sèrie compta amb altres coprotagonistes que, si Joe no els fes ombra amb les seves sublims excentricitats, mereixerien programa propi. És el cas de Carole Baskin, l’ambigua conservacionista el marit de la qual va desaparèixer en estranyes circumstàncies. O la de Bhagavan Antle, gurú i cap d’un harem, que proporciona grans felins tant pels rodatges de Hollywood com per les festes d’aniversari de milionaris xarons.

Amb un menú de drogues, armes, sexe, plets, incendis provocats, serps verinoses, membres amputats, reality shows, música country, amenaces de mort i «animal prints», no sorprendrà ningú si dic que «Tiger King» ha esdevingut el major èxit de Netflix durant aquests primers dies de confinament. Es podria argumentar que els dos darrers capítols podrien ser més concisos i no allargar una situació ja explicitada (precisament en el moment que Joe Exotic queda una mica en segon terme), però el seu contingut és tan delirant, tan exagerat i tan ple de sorpreses que fa bo allò de la realitat que supera qualsevol ficció. Pura evasió per a temps difícils, no hi ha millor droga.

4 comentaris:

  1. No sóc gens aficionat a les sèries documentals. Només veient aquest senyor de la foto ja intueixo que aquesta no serà la primera que miraré. Ara que, potser el meu gat compta com a gran felí, la mida la té. Potser podria sortir a la segona temporada, només em falta ser ianqui.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ni t'imagines el que et perds. Els felins que surten solen ser més grans que el teu gat. Aquest de la foto l'han criat per fer-se fotos amb ell. Quan creixi una mica més, segurament el sacrificaran.

      Elimina
  2. No sóc gaire fan de les sèries documentals, però per culpa que tothom no para de recomanar-la he vist de moment el primer capítol, es prematur jutjar res.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El que és segur és que penses veure el segon capítol.

      Elimina