dilluns, 14 de desembre del 2020

Advertits quedem


D’un temps ençà les obres de ficció audiovisual que es projecten a les nostres pantalles (però no així els telenotícies) venen acompanyades d’un avís telegràfic sobre les imatges de violència, drogoaddicció, sexe, nuesa i consum de tabac que estem a punt de contemplar, suposo que amb el propòsit de dissuadir alguna ànima sensible que passava per allí. 


Darrerament he observat però que aquest missatge cautelar ha anat augmentant en freqüència i precisió. Per exemple, a la quarta temporada de «The Crown» tres dels capítols estan precedits per aquest advertiment: «El següent episodi inclou escenes d’un desordre alimentari que alguns espectadors poden trobar incòmodes. Es requereix que l’espectador actuï amb discerniment». Es refereixen, per si hi havia algun dubte, a les imatges de la bulímia de la princesa Diana agenollada davant de la tassa del vàter, que són certament poc agradables, però res que tregui la son de ningú. Com no sigui que l’advertència és una forma discreta d’aconsellar-nos que no prenguéssim les mencionades imatges com a exemple a imitar.


Més lluny van al darrer capítol de la primera temporada de «The Morning Show», on el rètol inicial diu que a continuació veurem escenes d’abús de substàncies estupefaents i que un personatge atemptarà a la seva pròpia vida, tot afegint que, si ens trobem en un cas similar, fem el favor d’acudir a l’ajuda d’un expert. Apart que aquí ja estem entrant en el delicat territori dels «spoilers», em pregunto fins on arribarà aquesta consideració de les obres de ficció com a font d’alliçonament moral. 


No sé molt bé a què obeeixen aquestes ànsies protectores envers l’espectador, encara que sospito que es deuen a un deteriorament general del que significa el concepte de «ficció». Potser a partir d’ara, com ja és obligatori amb l’etiquetatge dels productes comestibles, caldrà especificar per a cada obra literària tots els seus ingredients i molt en especial aquells que poden produir al·lèrgies al consumidor. Per exemple, les morts violentes que conté (separades entre accidentals i voluntàries), els delictes (de sang, econòmics, de privació de la llibertat, d’abús de confiança…), els actes sexuals (reproductius, lascius, parafílics, gratuïts, ilegals…), el maltracte animal (racional i irracional), les paraules malsonants, l’engany, la guerra, l’esclavatge, la malaltia, les deformitats genètiques, les mutilacions, la bogeria, les passions desfermades, els trastorns obsessius, les addiccions, el fanatisme religiós i les males maneres en general. Això només per començar.

8 comentaris:

  1. Es tal com dius, quina gràcia té veure una pel·lícula si ja t'expliquen tot lo divertit?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sembla ser que hi ha gent que no vol veure el que nosaltres trobem divertit.

      Elimina
  2. Pues del daño que hacen los espejismos de las rom-coms nadie dice nada...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, i deixen traumes pitjors que les drogues.

      Elimina
  3. Fa anys, quan la tele era el dimoni, hi havia qui publicava llibres amb llargues llistes dels molts actes rebutjables que es podien veure en un dia, criatures consumistes incloses.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els mals exemples ja venen de les tragèdies gregues.

      Elimina
  4. He vist aquests advertiments i, a priori, no em semblen tan malament com a tu. Està clar que ja hem vist de tot, però entenc que van destinats a gent vulnerable que pot adoptar com a solució a algun problema allò que veu en pantalla. Sempre s'havia dit que el públic dels Estats Units era molt influenciable, per exemple. Podem posar en dubte la seva utilitat, però advertir sembla millor que no dir res i haver de lamentar. És clar que, a la pràctica, deu servir per guardar-se les esquenes. Miri, tanta gent s'ha fet bulímica després de mirar la nostra sèrie, però nosaltres no en tenim la culpa, perquè ja vam advertir que allò no estava bé.

    Vaja, que a mi no em molesten, tot i que com tu miro la ficció com el que és i no agafaria cap personatge de sèrie com a model. Però sense voler tractar la població de curts de gambals, em sembla que hi ha gent a qui li cal que li diguin que allò és només entreteniment i que no en traurà res d'imitar-ho.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, la idea ja l'entenc, però quan s'excedeixen (com a l'exemple de "The Morning Show" que dic) t'acaben explicant tot el que passarà al capítol abans d'haver-lo començat. Sort que només advertien del suïcidi d'un personatge, però no precisaven de qui es tractava.

      Elimina