Broadway al rescat

Ryan Murphy, rei de la facció «queer» de Netflix, ens regala ara el film «The Prom», adaptació d’una comèdia musical de Bob Martin i Chad Beguelin que va ser estrenada el 2018 i que sembla haver gaudit d’una repercussió moderada al teatre. El seu argument és simplista i respira condescendència pels quatre costats: quan salta la notícia que un institut d’Indiana prohibeix que una alumna assisteixi al ball de graduació amb la seva xicota, quatre estrelles de Broadway en hores baixes decideixen desplaçar-se allí per donar lliçons de tolerància i de pas obtenir publicitat gratuïta.

«The Prom» sembla afalagar contínuament els seus espectadors, fent-los còmplices de la seva superioritat moral davant del divisme egoista de les celebritats de Broadway i l’homofòbia exacerbada dels provincians d’Indiana. Tot i que és inevitable compartir el missatge alliberador del film, no deixen d’ofendre els termes en el que està plantejat, amb un institut on l’homofòbia campa monolítica, sense ni una sola veu discordant, però que només necessita un número musical perquè tots els seus estudiants canviïn d’opinió de cop.

A joc amb la superficialitat de la trama, decorats i vestuari són irreals i coloristes, les cançons alegres i inconseqüents, mentre que les interpretacions tendeixen a l’exageració. Ni Meryl Streep ni Nicole Kidman són especialistes en teatre musical i fan el que poden per no desentonar. La primera pallasseja en una caricatura de gran diva, la segona té un breu paper indigne de la seva celebritat. James Corden i Andrew Rannells tenen més taules a l’hora de cantar i ballar, però la partitura no els exigeix res d’especial.

«The Prom» és una mica massa llarg, però passa bé, sempre que deixis aparcat el sentit crític a la porta: teatre musical en la seva expressió més hipercalòrica i menys vitaminada.