diumenge, 27 de desembre de 2020

Una cosa suposadament avorrida que mai no tornaràs a fer


Res més prometedor per a una nit de Nadal que la perspectiva d’un creuer de luxe amb les seves possibilitats d’aventura, intrigues i enamoraments. Com el que emprèn la guanyadora d’un Pulitzer Alice Hughes (Meryl Streep) —ni més ni menys en el Queen Mary 2—, perquè li han concedit un premi al Regne Unit i a la senyora no li agrada viatjar en avió. Alice convida com a acompanyants dues amigues de la universitat a qui fa 30 anys que no veu: Roberta (Candice Bergen), dependenta a una cotilleria, i Susan (Dianne Wiest), advocada i activista. També viatja amb ella el seu nebot Tyler (Lucas Hedges), que li farà de secretari, i d’amagat de tothom Karen (Gemma Chan), la seva agent literària, que vol esbrinar el contingut del text que té entre mans la seva autora.


Tot plegat és una mica insòlit, però ningú no sembla estranyar-se per la situació, i els dies van passant amb la còmoda (i una mica tediosa) rutina que ofereix el transatlàntic. I encara que els personatges tinguin propòsits amagats, ningú no té pressa per mostrar les seves cartes: la trama va desplegant-se així amb absoluta manca d’urgència, a la qual contribueixen uns diàlegs improvisats pels actors (i com es nota que no hi ha un guió de ferro al darrera!)


Per acabar-ho d’arreglar, les qüestions literàries que es dirimeixen —nivell autobiogràfic en la ficció, vampirització de les experiències alienes en la creació pròpia, poder dirigista de l’agent per configurar els textos, el debat entre alta cultura i cultura popular— semblen pensades des d’un desconeixement total de com funciona l’escriptura i el seu món.


Ah!, la pel·lícula es diu «Let Them All Talk», la dirigeix el versàtil Steven Soderbergh i es pot veure a HBO. Sembla haver sigut filmada amb els mínims mitjans possibles: el mateix Soderbergh firma la fotografia, sense decorats ni il·luminació afegida. Sempre és un goig veure treballar actrius com Streep, Wiest i Bergen, encara que només la tercera tingui un paper amb certa gràcia i la Streep sembla actuar encimbellada en una torre d’ivori. El 90% dels crítics han emès un dictamen favorable d’aquesta obra que a mi només m’ha generat indiferència.   

6 comentaris:

  1. Doncs espera a veure la última de Cloney, Cel de mitjanit a Netflix.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No n'espero gaire, però caurà aviat, perquè en J. és molt fan.

      Suprimeix
  2. El cine y sus piruetas. Un argumento justito y unos intercambios verbales torpes y confusos, dan la impresión de que a
    Soderbergh el resultado no le preocupaba mucho.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. En Soderbergh treballa tant que de vegades se li descontrolen les coses.

      Suprimeix