No tots els homes…

No perdo ocasió de repetir, cada cop que sento mencionar el nom de Sofia Coppola, que m’interessen molt poc tots els seus drames sobre com és de difícil ser una nena rica (o una jove rica, o una dona rica). I malgrat tot he acabat veient el seu darrer film «On the Rocks», potser perquè ara moltes de les estrenes ja no passen pel cinema i te les trobes directament a les plataformes (en aquest cas Apple TV). La protagonista d’aquesta nova història és Laura Keane (Rashida Jones), una dona acomodada de Manhattan, amb un marit (Marlon Wayans) i dues filles precioses, que intenta ser escriptora en les hores que pot rescatar de la rutina quotidiana. Un mal dia, més per avorriment que per indicis sòlids, comença a sospitar que el seu marit l’enganya. Per sortir de dubtes no se li acut res millor que consultar el seu pare Felix (Bill Murray), un home faldiller que està convençut que tots els homes pensen amb el sexe. De tot això se’n segueix una aventura absurda per demostrar la infidelitat marital que només tindria sentit si la protagonitzés Woody Allen en clau còmica.

«On the Rocks» es deixa veure perquè Nova York surt molt bonica fotografiada per Philippe Le Sourd, perquè té la valentia de rescatar l’oblidat Michael Nyman, perquè la Jones fa de bon mirar i perquè tot el que passa és inofensiu. Fins i tot el suposat enfrontament entre pare i filla queda en foc d’encenalls, ja que tot ho tenen perdonat d’entrada. El millor del film és Bill Murray, en un paper que no li haurà costat gaire, però que li permet lluir el seu encant madur d’afable home de món. És molt poqueta cosa i l’oblidarem aviat.