dijous, 10 de desembre de 2020

Mentides veritables

 


La quarta temporada de «The Crown» sembla que no ha agradat gaire els Windsor, molestos pel que consideren inexactituds i visions partidistes en el relat de la seva pròpia història i molt especialment en tot el que té a veure amb la princesa Diana. Sorprèn la reacció, ja que no era pas la primera vegada que la sèrie es prenia llibertats creatives, tot i que cal reconèixer que en aquesta temporada el paper de la família reial sortia particularment deslluït. Alguns monàrquics, més papistes que el papa, van exigir que la plataforma Netflix precedís l’emissió de cada capítol amb un rètol que advertís del caràcter fictici d’alguns dels fets mostrats, com si no quedés prou clar que qualsevol programa interpretat per actors ja és una ficció per definició. Però coses més rares veurem en uns temps en els quals s’ha vist prendre la pàgina satírica «El Mundo Today» com a figura d’autoritat.


La sèrie que sí que no corre cap perill de ser confosa amb història de la bona és «The Great» (producció de Hulu, visible via Starz), sobre les aventures de l’emperadriu Caterina la Gran: una nota al peu dels títols de crèdit ja adverteix que és «an occasionally true story», o sigui «una història ocasionalment veritable». «The Great», de la que s’ha vist enguany una primera temporada de deu capítols (però en vindran més) explica com la princesa prussiana Sofia Frederica Augusta von Anhalt-Zerbst-Domburg esdevé l’emperadriu Caterina en casar-se amb el seu cosí segon, l’emperador Pere III,  i els problemes que té per adaptar-se a una nova cultura. Resulta que el seu marit és un dèspota capriciós, lasciu i sàdic, de manera que l’espavilada Caterina decideix carregar-se’l per poder governar sense traves i fer del país un oasi il·lustrat.


Com ja he avançat, els fets històrics no van anar ben bé així, i la jove princesa va haver de passar vint anys casada abans que el seu consort accedís al tron (després va ser qüestió de dies i d’un cop d’estat per usurpar-li les funcions). La sèrie suposo que conté algunes dades i personatges reals (si més no, hi surt Voltaire), amb vestuaris i costums propers als originals, encara que ja avanço que la majoria de palaus que hi surten són anglesos (i algun de napolità). El to és predominantment satíric, amb detalls grotescos, escatològics i violents; també amb algun apunt de drama, però ja es veu que no ens el podem prendre gaire a pit.


Dels actors n’hi ha de més i de menys. El bufó Nicholas Hoult fa d’emperador i no acaba d’estar a l’altura de la seva suposada crueltat. Millor funcionen les dones, l’ambigua tieta Elizabeth que fa Belinda Bromilow i sobre tot la llesta Marial de Phoebe Fox, la típica criada que sempre va un pas per davant de la seva senyora. Però l’arma gens secreta de «The Great» és Elle Fanning, que fa una creació admirable de l’emperadriu: una figura graciosa, seductora i plena de picardia que justifica per ella sola fer-se addicte al programa.


De moment acaba aquesta primera temporada amb l’emperador encara viu i Caterina persistint amb les seves ganes d’esdevenir «califa enlloc del califa». Com que a «The Great» la cronologia va com vol, veurem quant de temps sobreviu Pere III i quines noves peripècies esperen a la sensacional monarca. Jo no m’ho penso perdre!

5 comentaris: