divendres, 15 de gener de 2021

Filmoteca forçosa (28)


The Midnight Sky (George Clooney, USA 2020 (Netflix))

Cal ser molt inepte per aconseguir que una cinta d’aventures apocalíptiques sigui tan tediosa. A sobre té pretensions humanistes que no acaben d’anar enlloc. Des de «Star Wars» es diria que la galaxia és un mocador i t’hi trobes familiars a qualsevol racó. (4) 


Your Name Engraved Herein (Patrick Kuang-Hui Liu, Taiwan 2020 (Netflix))

Primera pel·lícula taiwanesa de temàtica gai, malgrat ser un dels països asiàtics més lliures en aquest aspecte. Una història d’atracció amorosa entre nois d’institut a finals dels anys 80. Un cop superades les diferències culturals, no deixa de tenir interès. (7)


Misbehaviour (Philippa Lowthorpe, Regne Unit 2020 (Movistar+))

Un boicot a l’elecció de Miss Món 1970 marca el naixement del moviment d’alliberament de la dona. Superficial però agradable. Keira Knightley i Jessie Buckley fan de feministes i Greg Kinnear, de Bob Hope. (7)


Le Goût des merveilles/Pastís de pera amb lavanda (Éric Besnard, França 2015 (Filmin))

El títol amb el que es va estrenar aquí fa témer la pitjor carrincloneria francesa, mentre que el protagonista amb síndrome d’Asperger tampoc augura res de bo. Miraculosament, la comèdia romàntica evita qualsevol ensucrament i acaba sent encantadora. (7)


Rosalie Blum (Julien Rappenau, França 2015 (Filmin))

Adaptació d’una novel·la gràfica, explica la mateixa història des de tres punts de vista diferents, però no deixa de ser capriciosa i pueril. Crec que m’hauria estimat més el mateix argument presentat de qualsevol altra manera.(6)


Spellbound/Recorda (Alfred Hitchcock, USA 1945 (Filmin))

Com a divulgació de la psicoanàlisi, avui dia resulta totalment ridícula, però tota la resta —Bergman!, Peck!, Rosza!, Dalí!, Hitchcock!— potencia al màxim el factor glamur. (8)




6 comentaris:

  1. The Midnight Sky, em va avorrir, la promoció deia que començava tediosa pero que després s'animava. S'acaba la pel·lícula i es avorrida fins el final. Mira si era avorrida que ja ni recordo com acaba.

    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja m'ho vas advertir, Francesc, però a casa en Clooney té un poder de convocatòria irresistible.

      Elimina
  2. Spellbound sempre m'ha agradat molt, malgrat ser una mica menor dins el canon Hitchcokià. Només l'escena del somni lisèrgic dalinià ja val la pena.

    ResponElimina
  3. Mira, per una vegada sí que he mirat una de les pel·lis que comentes. Ja és mala sort que sigui The Midnight Sky, i que l'opinió que en vaig treure va ser molt semblant a la teva. Quina castanya de pel·lícula, per tot el que promet...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que tota la humanitat està d'acord sobre la pel·li de Clooney (i que no serveixi de precedent).

      Elimina