La guerra perjudica seriosament la salut

Des del moment de la publicació l'any 1961 de la novel·la "Catch-22" de Joseph Heller va ser considerada un clàssic immediat de l'antibel·licisme, o fins i tot un clàssic literari "tout court". El 1970 Mike Nichols va dirigir-ne una adaptació fallida i el 2019 George Clooney ho va intentar de nou en produir una sèrie consistent en sis episodis per a Hulu.

L'acció se situa en una base aèria americana que opera des d'una illa italiana durant la Segona Guerra Mundial. El protagonista, el bombarder John Yossarian, busca la manera de deixar el servei amb honors després de verificar com tots els seus col·legues van perdent la vida regularment en missions de bombardeig quasi-suïcides. Malauradament, cada vegada que assoleix el nombre de missions requerides per tornar a casa, els comandaments apugen el llistó i l'obliguen a continuar volant.

Lamento no haver llegit la novel·la, que entenc que és tan cruel, absurda i sanguinària com a farsa que com a drama, fet que en la versió televisada es percep rarament. Hi ha això sí la tragèdia sense sentit de la guerra i un to parcialment lleuger, que pot recordar "M.A.S.H.", però bastant domesticat i bon minyó. Tret del protagonista, els seus companys no arriben a tenir prou temps en pantalla com perquè ens interessem per ells. Només els tripijocs que fa el soldat Milo Minderbinder per enriquir-se amb les oportunitats comercials que ofereix el conflicte tenen una certa gràcia; en canvi el "leit motiv" de les condicions sempre inassolibles del descàrrec de Yossarian esdevenen avorrides per repetició.

No es pot negar que és una sèrie cara (rodada a Itàlia, bons efectes de guerra aèria...) i amb intèrprets acceptables. Christopher Abbott presenta adequades faccions llevantines que el converteixen en un armeni acceptable i l'acompanyen en papers realment menors Hugh Laurie, Giancarlo Giannini i el mateix Clooney. M'imagino que, desconeixent el llibre en el que es basa, aquest "Catch-22" pot ser fins i tot passador.