El gènere nadalenc admet infinitat de maneres d'enfocar-lo i, encara que s'associa predominantment amb l'ensucrament i la conciliació, habitualment són les pel·lícules que naveguen contracorrent les que més ens estimulen. A Filmin, per exemple, es pot trobar "Eco" (em resisteixo a emprar "Érase una vez la Navidad", com ho diuen en espanyol), un fals documental de 2019 dirigit per Rúnar Rúnarsson. En 55 seqüències independents, filmades totes amb càmera fixa, es presenten escenes diverses del Nadal a Islàndia: des d'una funció escolar dels "pastorets" fins als estadants d'un asil que miren el discurs televisat de la primera ministra. Alguns dels fragments semblen seguir un guió i et quedes amb ganes de saber més dels personatges. La fotografia és molt bella, encara que no abundin els famosos paisatges de l'illa, i com que la durada és només de 79 minuts, no hi ha temps de fatigar-se. Una inesperada delícia!
Paprika Steen —actriu a "Celebració" de Thomas Vinterberg i a "Els idiotes" de Lars von Trier— escriu, dirigeix i protagonitza "Aquella època de l'any" (2018) per demostrar que les famílies daneses s'estimen i es detesten amb la mateixa contumàcia que les nostres. El Nadal danès sembla ple de rituals i, curiosament té tants components alcohòlics com religiosos. Com que el país és petit, passa igual que a Catalunya, que hem acabat coneixent tots els seus actors. Aquí, apart de la Steen tindrem l'oportunitat de veure la Sofie Gräbol de "The Killing" i a Lars Knutzon de "Borgen", de manera que el sentiment de familiaritat, tan nadalenc, quedarà reforçat. I, malgrat les intencions transgressores, la cordialitat acabarà guanyant.
Si volem un entreteniment de Nadal veritablement bèstia, millor quedar-se amb els "Gremlins" que va dirigir Joe Dante l'any 1984. No es pot negar que tot el film respira ambientació nadalenca en cada fotograma. I que els petits monstres que el protagonitzen es dediquen a dinamitar amb maligne entusiasme tot el que tingui a veure amb la pau i l'amor universal. Els seus extrems d'alegre agressivitat van obligar a crear als Estats Units la qualificació de "per a majors de 12 anys". Sort tenim els adults que res no ens impedeix gaudir-la.
Malgrat el convencionalisme del seu missatge (l'esperit nadalenc és una força de la natura capaç de moure muntanyes), he descobert que "Elf" és una pel·lícula que té molt bona premsa. La va dirigir Jon Favreau el 2003, molts anys abans d'encaterinar-nos amb "The Mandalorian", i la protagonitza Will Ferrell en un dels seus millors treballs (cosa que tampoc vol dir gaire). La barreja de fantasia i bones intencions no molesta (ni tampoc una durada molt raonable de 97 minuts). Veure a Edward Asner de Pare Noel i a James Caan fent comèdia, ja paga la pena.
Alguns que no s'hi fixen gaire pensen que "The Nightmare Before Christmas" és una pel·lícula sobre Halloween, quan està clar que no hi ha una defensa més original i delicada sobre el que signifiquen les festivitats nadalenques. Hi ha també qui considera "The Nightmare Before Christmas" una obra de Tim Burton, encara que només en va ser l'inspirador, ja que el guió és de Caroline Thompson i la direcció de Henry Selick. Finalment hi ha qui troba la seva estètica massa fosca i la música de Danny Elfman un gust adquirit; i, malgrat tot, el film compta amb infinitat de seguidors captivats per la seva barreja única de superfícies sinistres i sentiments cordials. Ex aequo amb "The Muppet Christmas Carol", diria que aquesta és la meva cinta nadalenca favorita. Almenys pel que fa a aquest any, on tot està giravoltat.
Grande.
ResponElimina