divendres, 8 de gener de 2021

Poeta rebel


Fa poc comentava, a propòsit de la sèrie "The Great", que ja no quedava res sagrat en el món de la televisió moderna, quan el gènere més seriós de tots, el de la reconstrucció històrica, prescindia de la veritat documental amb la sola intenció de divertir l'espectador. "Dickinson" (Apple TV+), creada per Alena Smith, va encara més enllà i, a més de prendre's la Història com un punt de partida que no cal respectar gaire, entra de ple en l'anacronisme desvergonyit amb la intenció de guanyar-se el públic juvenil.

Poques figures es presten menys a aquest tipus de maniobra que la poeta Emily Dickinson, autora d'una obra tan personal com sovint críptica, i protagonista d'una vida misteriosa que va concloure en una reclusió domiciliària els seus últims anys. La sèrie ens presenta la jove Dickinson com una rebel, que lluita contra les constriccions de gènere de la seva època per tal de fer sentir la seva veu i esdevenir mestressa del seu futur. Si bé les circumstàncies històriques —la ciutat d'Amherst (Massachusets) a mitjans del segle XIX, la guerra civil americana, la construcció del ferrocarril— i familiars —pare, mare, germà i germana— són veraces (i fins i tot hi intervenen personatges indiscutiblement reals, com Louisa May Alcott o Henry David Thoreau), seria aconsellable prendre's el contingut dels episodis amb extrema cautela.

El comportament d'Emily rarament correspon al d'una convencional noia del XIX i sempre té l'estirabot a flor de llavis. Combina les escapades d'un esperit lliure amb els diàlegs amb la Mort (una figura totalment corpòria). Amb el desig d'atreure el públic adolescent, la sèrie mostra incongruències com quan els personatges es posen a dansar com si fossin a la disco. En alguns moments, de tan transgressora, la sèrie és a punt de descarrilar, com a la festa que fan quan els pares són fora i que acaba esdevenint una veritable "rave" amb làudanum. 

Hailee Stenfield, a qui vam descobrir molt joveneta a "Valor de llei" dels Coen, encarna una Dickinson molt convincent malgrat les llibertats del guió. En l'apartat d'actors coneguts, els pares són l'entranyable Toby Huss de "Halt and Catch Fire" i la còmica Jane Krakovski ("30 Rock", "Kimmy Schmid"). Tot i alguns gestos enervants per a un espectador madur, "Dickinson" no deixa de tenir interès i una particular gràcia. Avui mateix s'estrena la segona temporada.



2 comentaris:

  1. Háblame, por favor, de la soundtrack.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lamento dir-te que no m'ha cridat gaire l'atenció. Recordo només que en alguns moments es torna anacrònicament percussiva.

      Elimina