dilluns, 25 de gener de 2021

Filmoteca forçosa (29)


Widows (Steve McQueen, USA 2018 (Amazon))

Un grup de vídues d’uns delinqüents s’alien per fer un robatori que les tregui de la misèria on les han deixades els seus marits. Guió truculent i embolicat que toca tantes tecles que no saps com se sortirà. Per fortuna el sempre notable McQueen (en un treball de gènere lluny del seu terreny habitual) eleva visiblement el nivell. No fa cap mal un repartiment de luxe (Viola Davis, Cynthia Erivo, Michelle Rodriguez, Colin Farrell, Robert Duvall, Liam Neeson…) en perfecte estat de revista. (8)


The Paradine Case (Alfred Hitchcock, USA 1947 (Filmin))

La seva pèssima reputació és totalment justificada. No interessen ni la història ni els personatges. Les escenes del judici (que sempre solen ser un al·licient) no podrien ser més avorrides i ocupen tota una hora de pel·lícula. Si voleu veure Charles Laughton amb perruca, consulteu millor «Testimoni de càrrec». (5)


A Night in Miami (Regina King, USA 2020 (Amazon))

Primer llargmetratge dirigit per l’excel·lent actriu. Una trobada (basada en fets reals) entre Cassius Clay, Malcolm X, el cantant Sam Cooke i el futbolista Jim Brown i una discussió sobre com rendibilitzar la fama per lluitar contra la discriminació. Una mica esquemàtica, però ben interpretada. (7)


An American Pickle/Confitat en el temps (Brandon Trost, USA 2020 (HBO))

Un immigrant jueu retorna a la vida després de 100 anys confitat en vinagre (algú recorda «Hibernatus» de Louis de Funes?). Seth Rogen fa un doble paper, hi ha sàtira dels costums contemporanis i acaba sentimental. (5)


Notorious/Encadenats (Alfred Hitchcock, USA 1946 (Filmin))

Una de les pel·lícules més rodones de Hitchcock. Combina passió, estil i pur Hollywood. No li sobra ni un minut! (9)


Mulholland Drive (David Lynch, USA 2001 (DVD))

Enigma sense solució sobre el cinema com a mentida mortal. Apoteosi Lynch eternament revisitable. (9) 




12 comentaris:

  1. Widows prometia més del que després era. Potser no era el projecte més adequat pel McQueen. D'acord amb el Paradine Case: un dels Hitchcocks més fluixos de llarg. L'Alida Valli i el Gregory Peck no tenen cap química. Notorius: obra mestra. I Mullholand drive té una primera meitat espectacular (la que era el pilot per una sèrie de TV) i després es desinfla, per mi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs mira, em va agradar per això, perquè McQueen no era l'adequat.

      Elimina
  2. Excelente artículo para invitarme a ver Notorious. En cuanto a The Paradine Case (tibia y sosa hasta la extenuación), puede que vuelva a darle alguna oportunidad, lo mismo como peli de fondo mientras estudio un poco...

    ResponElimina
    Respostes
    1. "Paradine" la deixaria com a ultimíssim recurs, qualsevol alternativa és millor.

      Elimina
  3. Només he vist Mulholland Drive, fa temps, i no em va agradar gens. Lynch és massa per mi, no l'entenc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Almenys no t'enganya, ja saps el que et trobaràs.

      Elimina
  4. No m'agraden les pelis de David Lynch ni de Hitchcock, apa, ja està dit, ja em podeu jutjar. Per mi son un 4 les dues que comentes i encara trobo que vaig ser generós amb la de Lynch

    ResponElimina
    Respostes
    1. No te n'agrada cap o només aquestes tres del post? Espero que, almenys, alguna de Hitchcock t'agradi.

      Elimina
    2. Està bé, reconec que La ventana indiscreta i Crimen perfecto estan bé, Psicosis es salva, però la resta de famoses que he vist no em van convèncer.

      Elimina
    3. Bé, si és així se't perdona, però potser et falta veure alguna de Hitchcock que t'agradarà molt.

      Elimina
  5. No n'he vist cap. La d'en Lynch és l'eterna peli pendent, perquè les opinions són tan diverses que sempre he tingut curiositat per veure-la.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja et pots imaginar que fa de mal recomanar, però serà més fàcil que la detestis que no pas el contrari.

      Elimina