Com que els blocs s’han de començar d’alguna manera, jo vaig escollir per la primera entrada escriure una elegia nostàlgica pels clavells que havien desaparegut dels nostres balcons. Ou sont partis les oeillets d’antan?, més o menys.
Fa pocs dies el meu germà Santi em regalà cinc testos de clavells de diferents colors i olors per demostrar-me que la flor no s’havia extingit, que només sobrevivia oblidada. Procuraré que creixin ben esponerosos per mantenir una d’aquelles tradicions familiars que val la pena preservar.
Si el regal va arribar el 25 d'abril, segur que creixeran esponerosos, els clavells revolucionaris tenen una gran capacitat de supervivència...
ResponEliminaEm sap greu, però el regal és anterior i tenia motivacions més "reaccionàries" o sigui que caldrà posar-hi una mica de cura.
ResponElimina