Allau de Sant Jordi

En l’escriptura de blocs de caire personal comencen a haver algunes temàtiques que ja han esdevingut estàndards del gènere i en les que tots caiem tard o d’hora: el post sobre Ikea, el post sobre Nespresso, el post sobre si cal dir-ne bloc o blog (aquest encara us el dec, o potser us l'estalviaré).

Una altra entrada inevitable, almenys a la catosfera, és la referent a la diada de Sant Jordi, o sigui que aquí la teniu, perquè les tradicions s’han de respectar.

Bé en realitat jo durant molts anys el 23 d’abril no comprava ni rosa ni llibre. De roses no en gastava senzillament perquè no tenia a qui regalar-les. En quant als llibres, donat que en comprava tot l’any i que coneixia algunes llibreries en les que em feien descompte, no trobava gaire sentit a barrejar-me amb la massa humana que sol envoltar les paradetes i fa intransitables les voreres del centre. Amb un cert sentiment de suficiència deixava la festa en mans de la gent que compra un llibre a l’any i ni tan sols es molesta en llegir-lo.

Tot això va canviar des del moment que sí vaig tenir algú a qui regalar-li la rosa i alguns llibres de propina. Ara cal escarrassar-se a fer una selecció escaient, procurant evitar els títols que més de gust ens venen, per allò de no repetir el regal. Potser és poc pràctic, però esmola l'enginy i hi afegeix el factor sorpresa, que també és un alicient.

Així que cap al migdia procurarem citar-nos pel centre, ens intercanviarem llibres i flors i acabarem passejant embadocadament feliços pels mateixos carrers dels que abans jo fugia com de la pesta. Allà ens hi trobarem!