Fa tres dies Enric González a la seva columna de EL PAÍS ens aclaria que la críptica defensa que fan de les marques algunes cadenes de televisió en els seus espots institucionals responia a un intent d’atraure els anunciants a invertir en espai publicitari. Els mitjans de comunicació, per si algú no se n'havia adonat, es sustenten bàsicament amb els diners que posen els anunciants. En temps de crisi s’acostuma a prescindir del que és superflu, i la publicitat ho es, quan el que urgeix és la mera supervivència.
Però el que m’ha acabat de sulfurar és el descobriment tardà d’una entrada de Pratinsky, en la qual les víctimes mortals del sisme del centre d’Itàlia esdevenen peces d'escacs del share televisiu. Vergonya per la RAI i vergonya per qualsevol anunciant que canviï els seus plans de futur davant d’aquesta notícia execrable!
Però el que m’ha acabat de sulfurar és el descobriment tardà d’una entrada de Pratinsky, en la qual les víctimes mortals del sisme del centre d’Itàlia esdevenen peces d'escacs del share televisiu. Vergonya per la RAI i vergonya per qualsevol anunciant que canviï els seus plans de futur davant d’aquesta notícia execrable!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada