Negra i ròmbica

Fa uns dies, a propòsit d’alguna altra cosa, van aparèixer per aquí les entranyables “Pastillas Juanola” i com que aquest bloc va néixer amb la intenció de donar resposta a tot allò que ningú no es preguntava, he investigat una mica en l’assumpte.

Les celebèrrimes pastilles per calmar la tos van ser inventades l’any 1906 per don Manuel Juanola Reixach a la seva farmàcia del barri de Gràcia, a Torrent de l’Olla cantonada Montseny. Ja nasqueren amb la seva peculiar forma ròmbica, el color negre i una barreja de regalèssia, mentol, eucaliptol i terpinol. Al principi es venien a granel, però aviat s’inventà la famosa capseta rodona metal·litzada que contenia 6 grams del producte i es venia a 2,5 cèntims. Aviat es popularitzaren per la ciutat; el 1907 es vengueren 100.000 unitats i sis anys més tard s’arribà a les 236.000 capses.

Manuel Juanola confiava en les propietats addictives de les pastilles i per això enviava mostres gratuïtes a cantants, locutors, dependents, amb la seguretat que qui les tastava una vegada ja no se’n podria passar. Durant la dècada dels anys 30, l’èxit s’havia estès per tota Espanya.

Durant la Guerra Civil un intent de tancament dels laboratoris mobilitzà tot el barri. El fill del descobridor, Manuel Juanola Cervera, va fundar l’any 1940 al també gracienc carrer Martí els laboratoris homònims per industrialitzar l’elaboració del producte que fins al moment s’havia tallat a mà.

Els anys 90 porten l’entrada del merchandising (expositors en farmàcies, primers espots a la televisió) i la diversificació del producte (caramels balsàmics, xiclets...) i, sí, el súmmum de la modernitat “Juanola’s Sabores” (sic) amb gust de menta, maduixa, llimona, però sense sucre.

L’any 2005, encara, dissenyen una capsa ergonòmica que té la mateixa forma de les pastilles. Però, en el fons, els seus fabricants saben que els rombes negres apel·len a un temps passat, al vocabulari afectiu de la infantesa i que res les farà més irresistibles que un toc ranci i matusser com el que aquí es mostra.