scripta manent

Durant les darreres hores s’ha produït una petita crisi al ciberespai (encara se’n diu així?) quan s’ha descobert que de la über-llibreria Amazon havien desaparegut les ressenyes dels lectors de totes les obres que tinguessin alguna cosa a veure amb la temàtica gai-lèsbica-trans. Des de la “Epistemologia de l’armari” de la recentment traspassada Eve Kosofsky Sedgwick fins a llibres infantils divulgatius del tipus “La Vanessa té dues mares”. L’absència s’ha arreglat en poques hores i ara es discuteix si la responsabilitat de l’error és cosa d’un hacker o d’un executiu de la casa amb idees pròpies. Deixaré aquesta interessant qüestió per les Mary Noticias de Twitter.

El que a mi m’ha deixat preocupat, tot i que no és cap novetat, és la volatilitat de la informació que trobem a la xarxa. Potser és un fet que donem per descomptat i, si es tracta dels nostres benintencionats esborranys de bloc, o de paraules de xat i de fòrum, no sembla que la cosa sigui tan greu. Però parem-nos a pensar, per exemple, en la sublim “Great Expectations” escrita per Charles Dickens i publicada en forma de serial entre 1860 i 1861. A casa tinc un exemplar de la Penguin, fet de paper i de tinta gens virtuals, que espero que anirà envellint sense perdre la seva completesa (i que potser farà profit als meus hipotètics hereus).

Però què pot passar amb una descàrrega del text de Dickens a un d’aquests aparells Kindle que ven Amazon? Com que ara ja es pot dir que vivim les 24 hores del dia connectats als nostres proveïdors d’informació, res no impedeix que el text original de Dickens vagi variant al minut segons l’evolució de les cotitzacions en alguna estranya borsa de valors morals o estètics. Qui ens garantirà que no s’està exercint alguna mena de censura i s'elimina alguna de les rareses de Miss Havisham, simplement perquè les solterones no són políticament correctes?

Ja tenia raó Caius Titus que les paraules volen i els escrits romanen; però ja no queda clar què són escrits i què són meres paraules. Com deia la immensa Mina, finalment tot queda en parole, parole, parole...