Burwell Noir

“Miller’s Crossing” (1990), la tercera pel·lícula dels Coen (que aquí es va titular, ves a saber perquè, “Muerte entre las flores”, quan que jo recordi ningú no moria entre flors), era una clàssica història de gàngsters ambientada als anys 20. Filla inconfessa d’un encreuament de “La clau de vidre” i “Collita Roja” de Dashiell Hammet, la seva intrincada trama de lleialtats i traïcions oferí motius perquè s’hi lluïssin grans actors com Albert Finney, Marcia Gay Harden, Gabriel Byrne i un sensacional John Turturro. De factura elegantíssima i ambientació impecable, els inevitables esclats de violència alternaven amb moments ominosament lírics; com oblidar els passejos pel bosc, presagi d’una execució? Tèbiament rebuda en la seva estrena, la reputació de “Miller’s Crossing” ha anat creixent amb els anys, i avui ja és considerada com una obra mestra.

Els germans Coen acudiren a Carter Burwell per tercera vegada perquè els hi afegís la música. Degut als orígens del “capo” interpretat per Albert Finney, el músic s’inspirà per la seva partitura en motius tradicionals irlandesos que, amb el seu to nostàlgic, aporten un contrast molt poc característic en un film de gàngsters, però que li confereixen la seva personalitat tan particular. Si no m’equivoco, aquesta va ser la primera vegada que Burwell escrigué per a una gran orquestra. Els resultats em semblen una mica derivatius, però meritoris.

I ja posats, demà tornaré a parlar de gàngsters. O de la Cosa Nostra, per ser més específic.