Excel·lents notícies!

En temps de crisi no és mala idea tornar a la comèdia, i un bon company pot ser Evelyn Waugh, qui —abans d’esdevenir catòlic, seriós i important— va firmar quatre o cinc obres mestres de la novel·la còmica del segle XX. És el cas d’aquesta “Scoop”(1938) que el nostre col·lega Ferran Ràfols Gesa ha traduït com a “Últimes notícies!” per l’editorial Acontravent. Com ell mateix explica al seu bloc, una traducció més adequada del títol seria “Primícia”, però el gust dels editors és el que mana en aquestes qüestions gens menors (a Anagrama fa anys que existeix una traducció en castellà anomenada “Noticia bomba”, títol que em sembla més contundent).

“Últimes notícies” comença en territori ja trepitjat per altres novel·les de Waugh: el de la risible alta societat britànica dels anys 20 i 30 del segle XX. Hi retrobarem personatges coneguts com Lady Metroland o la senyora Beaver, frívoles mostres de l’amoral període d’entreguerres; però també els decadents i pintorescos aristòcrates rurals de Boots Manor. Però l’acció aviat es trasllada a l’Àfrica Oriental, escenari també de l’anterior “Black mischief” (“Merienda de negros”). La novel·la és una comèdia d’errors que s’inicia quan William Boot, el pusil·lànime columnista de la secció “Boscúries” de “The Daily Beast”, en un cas de confusió d’identitats, és enviat com a corresponsal a cobrir el conflicte bèl·lic a l’imaginari país d’Ismaèlia, un conflicte que, per cert, no existeix.

Waugh, que havia treballat al Daily Mail i havia viatjat a Abissínia per seguir la invasió de les tropes italianes comandades per Benito Mussolini, parteix de les seves experiències per fer una sàtira implacable sobre el món de la premsa i els corresponsals de guerra del seu temps. Si s’ha de fer cas a Waugh, poc heroisme trobarem entre els membres de la professió, i sí molta mesquinesa, ignorància i grans dots per la invenció de notícies. També es troba dins de la trama un reflex de la pujança que anaven adquirint a l’època tant el comunisme com el feixisme.

Una de les frases de prosa bucòlica del bonàs William Boot ha esdevingut en llengua anglesa l’epítom de l’afectació estilística: “Feather-footed through the plashy fen passes the questing vole". En Ferran ho tradueix com “Sempre inquiet, sigil·losament avança el talpó entre els aiguamolls…” Ja em disculpareu si, en aquest cas, jo em quedo amb la immortal traducció d’Antonio Mauri: “Con aleve paso cruza el estero siempre alerta el campañol”.

Novel·la de comicitat tranquil·la, de vegades gairebé subliminal, d’humor típicament anglès, curiosament es va fent més i més divertida a mesura que avança. I jo, obsessiu que sóc, hi he trobat en aquest paràgraf una paròdia del cèlebre inici boirós de “Bleak House”: 

Les campanes de Saint Bride van sonar sense que l’estrèpit de l’edifici de la Megalopolitan permetés que arribessin a orelles de ningú. L’edició estatal estava a punt de sortir; per sota del nivell del trànsit, enmig d’una llum blava que feia pensar en una caverna, metres i metres de paper passaven sorollosament per la impremta; més amunt, allà on els pisos se succeïen des del crepuscle del carrer fins a l’aire clar i lluminós del dia, tot de finestres enfosquides s’obrien i es tancaven; figures amb tirants ratats i eixarreïts entraven i sortien per les portes; tot de repòrters xerraven en cent línies telefòniques diferents sobre els assumptes més diversos; els redactors anaven molt atrafegats condensant els feixos d’informacions incorrectes que tot de murris xiuladors els anaven acumulant al davant fins a convertir-les en una sèrie de bajanades sense cap sentit; cent galetes remullades descansaven en platets tebis i plens d’esquitxos de te al costat de cent màquines d’escriure. A l’ull de l’huracà, al nucli tranquil de tot aquest tumult, Lord Copper seia tot sol enmig d’una tranquil·litat esplèndida. El seu cap gegantí, buit de tot pensament, descansava escultòricament sobre el puny esquerre. Es va posar a dibuixar una vaca al seu bloc de notes.

Com que començo a adquirir fama d'assot de traductors, afegiré aquí el meu calorós "nihil obstat" a la tasca d'en Ferran Ràfols Gesa. Queda dit.