Me’n recordo de passejar per Chueca, quan encara no era “Chueca”, i d’escriure a tots els tovallons de paper “and sex and sex and sex” (citació del “Shattered” dels Rolling Stones).
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
The Daily Avalanche by allausz is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-No comercial-Compartir bajo la misma licencia 3.0 España License.
Mai m'han agradat els Stones, dels qui tan sols guardaria "Simpathy for the devil" i potser res més. Però això no vol dir res. Vaig passejar pr Chueca quan ja era Chueca (crec que ja deu anys). Però en canvi, tots hem viscut el moment d'escriure "sex" als tovallons. Més o menys.
ResponEliminaLluís, no sóc gaire de Stones, però tots hi hem passat, i "Simpathy for the devil" és la meva favorita absoluta. El meu passeig per Chueca és de fa 30 anys. Això ho explicaria tot.
ResponEliminaM'agraden molt els Stones, tot i que "Simpathy for fhe devil", una de les cançons que menys d'ells. Això vol dir que tinc bon gust musical. No sé què coi és Chueca, m'ho expliques Allau? No he escrit mai res a cap tovalló. Shatered, shatered!
ResponEliminaÒscar, t'hauria de respondre n'Allau però em permeto dir que corris a escoltar el Simpathy. Sobre Chueca tindria coses a dir, però massa tangencials. Un bon barri de Madrid, i un bon lloc per passejar.
ResponEliminaÒscar, si no t'agrada "Simpathy for the Devil", haurem de tallar les nostres comunicacions d'immediat. Chueca és el Gayxample de Madrid, el barri de mariques de la capital: no per a tots els gustos, però sí pel meu. En quant a escriure en tovallons de paper, tothom ho hauria de fer als 20 anys. I potser molt més tard.
ResponEliminaGràcies, Lluís, per recolzar la diabòlica simpatia.
ResponEliminaAi coi, vaig estar un cop a Madrid però em vaig perdre el barri gay! Tranquils, he dit que és una de les que menys m'agrada, però m'agrada, perquè m'agraden molt els Stones, com ja he dit... En propers dies ja escriuré a algun tovalló d'algun bar per veure què se sent.
ResponEliminaFaràs be, Oscar, faras be.
ResponEliminaNo em costa gens donar-te suport: quaranta anys de donar la tabarra per fer una sola peça apreciable és ben trist. La història dels Stones és el símbol que la història del rock conté un 90% de desastres. Pobres nois, no han aportat res.
ResponEliminaDit d'una altra manera, hauria valgut més la pena passar un temps a Chueca.
No em posaré ara jo a defensar els Stones que aquests "pobres nois" es defensen molt bé solets. Ja sé què escriuré al tovallo de paper: "I know, it's only rock and roll, but I like it, I like it, yes I do!".
ResponEliminaM'agraden els Stones i Chueca (fa deu anys) em va semblar una mena de barri gòtic ple d'homes la mar de simpàtics que tot i ignorar-me sexualment em somreien, cosa que no sempre passa a certes bandes de l'estirada, gimnàstica, fibrada i botoxada gay eixample. Sobre el post... avui tinc el dia escèptic i emplenaria tovallons
ResponEliminaMarta, cal tenir sempre un tovalló de paper a mà per si la inspiració arriba.
ResponElimina