diumenge, 20 de març de 2011

Deconstruint Phil Spector

“You’ve lost that loving feeling” és una cançó de 1964, escrita per Barry Mann, Phil Spector i Cynthia Weil, que va ser número 1 a Estats Units i Anglaterra a principis de 1965. És considerada un dels cims del productor Phil Spector i el seu característic “mur de so”: una orquestració barroca, sofisticada i amb tendència a l’èpica al servei d’una veritable gemma del pop. Aquesta peça llegendària, segons la Broadcast Music Inc. (BMI), fou la cançó més emesa a la ràdio i la televisió americana durant tot el segle XX.

Escolteu la versió original interpretada per The Righteous Brothers, que es deien Bill Medley i Bobby Hatfield (i, òbviament, no eren germans). Als ampul·losos cors hi figura una joveníssima Cher.

Les versions alternatives que us havia presentat fins ara, pel meu gust, milloraven la cançó. En aquest cas en fan una mena de dissecció: hi són tots els elements de l’original, però com si els haguessin extret la sang. Els culpables són uns primerencs The Human League a la seva fase experimental, quan entusiasmaven David Bowie. Més tard, es dividiren, trobaren el filó de “Don’t you want me baby” i començaren a omplir pistes. Però aquesta seria una altra història.

15 comentaris:

  1. Francament, no m'agrada aquesta cançó. Jo el que voldria saber és on es compra les perruques el Phil Spector.

    ResponElimina
  2. 9 de 10 estrelles gasten "Lux". Ja veig que pertanys al 10% restant.

    Phil Spector és un sociòpata natural: no gasta perruques.

    ResponElimina
  3. No t'ho podria assegurar al cent per cent, però juraria que és seu. En Phil és d'aquest tipus de persones tan poc freqüents (apa, escolta la cançó dues o tres vegades més, fins que t'agradi).

    ResponElimina
  4. Des-de el FB anava a contestar amb "Morale" que es com van titular la peça els de la "lliga... per sort he clicat l'enllaç i he vist el final del apunt. Oscar, fes cas a l'Allau i segueix escoltant-la.

    ResponElimina
  5. Quin personatge, aquest Spector... Jo em quedo amb les cançons que va fer amb les Ronettes.
    I ara és quan ve allò de "ja no es fan cançons com aquelles"... Els Human League dissequen una gran cançó, quina gosadia...

    ResponElimina
  6. Em sembla, Prat, que el títol era "Morale, you've lost that loving feeling".

    ResponElimina
  7. David, no cal dir que les cançons que va fer pels seus "girl groups" m'encanten.

    ResponElimina
  8. Cher feia cors als Righteous Brothers, Madonna a Patrick Fernandez: totes les dives tenen un passat.

    ResponElimina
  9. Ha, ha, Santi, tots els nans van començar petits.

    ResponElimina
  10. Bill Medley tenía un atractivo irresistible, y una voz irresistible también, en las imagenes más actuales sin embargo se le ve más relamidito, por contra el resultado de buscar imagenes con el nombre de Phil Spector, es como meterse en una galería de los horrores... lo había olvidado, no recordaba que estuviera en la carcel todavía...

    Besos allau

    ResponElimina
  11. Sí, Pilar, lo de la imagen de Phil Spector parece idóneo para el Festival de Sitges o para una película de Tim Burton.

    ResponElimina
  12. Paraula que he arribat a aquest post, a través de la foto del senyor aquest del pentinat "afro" mentre buscava fotos de pins de Formentor per il·lustrar el poema de Mn. Miquel Costa... Què raru, no? :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Assumpta, prou saps que els camins del Senyor són inescrutables ;p

      Elimina
    2. Inescrutables... i divertits, perquè em va fer molta gràcia!! :-))

      Elimina