Es veia venir. Des que els ateus vam decidir sortir al carrer per primera vegada amb una consigna força moderada, una pila de col·lectius religiosos (d’aquests que no paren de fer propaganda més o menys encoberta) van sentir-se ofesos per la pèrdua del monopoli. Els eh-cristians! van contraatacar, no amb dos, sinó amb tres autobusos, tot i que el primer dia de la campanya un autobús se’ls va avariar i un altre no va poder exhibir la publicitat perquè no hi cabia al vehicle designat. No sé si anomenar-ho justícia divina o poètica.
Però, que com en aquest país ens va més l’enginy gratuït que no pas la teologia, aviat han sorgit altres propostes més profanes. Aquesta tarda n’he vistes dues als autobusos de Barcelona: una que deia alguna cosa similar a “En el cielo no sabemos, pero en el suelo existe xxxx” (i aquí una marca de parquet); l’altra, de la revista ‘Pronto’.
Tanmateix, la campanya més graciosa és aquesta (falsa) que he copiat del col·lega Eines de Llengua i que prové d’algun evangeli apòcrif.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada