divendres, 16 de gener de 2009

Més compota de Nadal


Per Nadal em van regalar un llibret meravellós (‘El Nadal d’un nen a Gal·les/A Child’s Christmas in Wales’ de Dylan Thomas, El Cercle de Viena, 2008) que acabo de llegir, ja passades les festes. El llibre està molt ben editat: la traducció catalana del poeta Francesc Parcerisas és seguida de l’original en anglès i conté molt belles il·lustracions de Pep Montserrat.

És un text breu en prosa, en el qual Thomas rememora els Nadals de la seva infantesa de forma impressionista, com un doll d’imatges que no pot aturar. Tot plegat crea una estampa tan amable, com plena de figures inesperades. Parcerisas intenta mantenir l’eufonia de l’original, tot i que el català no s’adapta gaire bé a aquest bonhomiós martelleig de sensacions. En qualsevol cas, fins i tot fora de temporada, és una delícia.

“El gos vomitava. La tieta Dosie havia de prendre tres aspirines, però la tieta Hannna, que tenia una flaca pel porto, sortia al bell mig del pati de darrere, emmantellat de neu, i cantava com un tord de pitram generós. Jo inflava globus per veure si aconseguia fer-los gaire grans, i quan petaven, com solia succeir, els oncles feien un bot i remugaven. Durant la tarda embafadora i feixuga, amb els oncles que respiraven com dofins i la neu que no parava de caure, aprofitava per seure entre serpentines i fanalets de paper i anava picant dàtils...”

“The dog was sick. Auntie Dosie had to have three aspirins, but Auntie Hanna, who liked port, stood in the middle of the snowbound back yard, singing like a big-bosomed thrush. I would blow up balloons to see how big they would blow up to; and when they burst, which they all did, the Uncles jumped and rumbled. In the rich and heavy afternoon, the Uncles breathing like dolphins and the snow descending, I would sit among festoons and Chinese lanterns and nibble dates…”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada