divendres, 2 de gener de 2009

Comença l’any

Prou sabem que iniciar l’any pocs dies després del solstici d’hivern és un gest tan arbitrari com el que fa que altres calendaris comencin en dates diferents. Tot i això, no em sembla malament celebrar d’alguna manera el canvi del cicle astronòmic, com si es tractés d’una festa d’aniversari de tot el planeta. El que no tinc tant clar és que la forma de la celebració sigui la més adequada per encetar bé l’any.

Nosaltres, per exemple, lluny de l’eixelebrament dels vint anys, acostumem a sopar amb una parella d’amics a casa de l’un o l’altre. És inevitable beure una mica més de cava de l’habitual i desinhibir-se ballant boleros d’aquells apropiats per obrir-se les venes; res d’irreparable, si hom té el bon criteri d’anar al llit a quarts de quatre.

Però els mals arriben l’endemà i no necessàriament per la ressaca (que no n’hi havia). Mandreges al llit, et lleves passat el migdia amb el cos cruixit i el cap entelat. No sé perquè el dia de Nadal acostuma a ser clar i brillant, mentre que el primer de gener és boirinós i tètric (serà un reflex meteorològic del nostre estat mental?). La recuperació és lenta amb l’ajuda d’algun cafè; més que arribar a un nou any, sembla que hagi passat una dècada de sobte. Dines qualsevol cosa quan fora ja enfosqueix. Mires la tele d’esma, afavorint les propostes més ineptes, i així vas matant la tarda.

Només cap al vespre comences a reconèixer-te en el to vital i series capaç de fer alguna cosa, si no fos perquè el dia ja està a punt d’acabar i l’endemà és dia feiner. No és una forma una mica perversa de començar any rere any?

1 comentari:

  1. A mi em va costar gairebé trenta anys celebrar el pas d'un a l'any a l'altre amb una mica d'alegria. Però tampoc no és que ara estiguem per gaires festes: o amb la família, o només amb la parella, a casa, tranquil·lament. Amb sopar especial, és clar: crec que d'una vegada per totes tot aquest cicle de festes caldria rebatejar-lo com el que són, les Festes de Menjar.

    Boleros, que fa d'anys que no n'escolto...

    ResponElimina