Lectors caiguts del cel

Quan vaig escriure aquesta entrada, potser hauria estat millor que m’ho pensés dues vegades. Un mes més tard ja tinc clar que mencionar a Paris Hilton no és la millor manera d’atraure lectors: la xarxa va saturada de pàgines especialitzades en aquesta celebritat, contra les quals jo no hi tinc res a pelar.

Me n’he adonat fent un seguiment dels mots claus que la gent entra a Google i mitjançant els quals acaben anant a petar al meu bloc. És un estudi tan curiós com alliçonador.

Previsiblement hi ha una colla de fans que teclegen al cercador “Casavella”, “Marianne Faithfull”, “Lambchop” o els més precisos fans de Manel, que escriuen coses com “manel lletra de canço pla quinquennal” o bé “trauré pit ensenyant la corbata”.

Després hi ha els bojos per l’òpera, que crec que són una raça apart, i que busquen detalls sobre les darreres produccions del Liceu: “Steffano Secco”, “sinopsis de Simon Boccanegra”, “resum de L’opera les noces de Figaro”...

Altres entrades que han tingut un èxit inesperat versen sobre la cuina (“compota de Nadal”), el santoral il·lustrat (“Santa Lucía óptica”) o els rèptils (“iguana rosada”, “iguanas de diferentes especies”). N’hi ha de localistes (“blocs riudebitlles”) i d’exòtics, com un “calendaris” teclejat des de Bombai! (potser és una paraula que en urdú o hindi té un altre significat). També m’he trobat amb cerques molt vagues (“reminiscència”, “ecologia”), d’altres curiosament precises (“animisme infantil”) i alguna precisa fins a la bogeria (“775.000 millones entre 6.700 millones. Si la realiza, obtendrá como resultado 115, con una serie de”).

De tot això se’n pot extreure una lliçó que, no per vella, és menys necessari repetir i repetir-me: Internet demana especialització, proximitat, fins i tot un poc de localisme ben administrat. No fa cap falta una altra pàgina dedicada a “High School Musical”, Harry Potter o la propera mega-estrena de Hollywood, que ja tenen darrera tot l’aparell propagandístic i la munió de fans que calen.

S’ha de parlar d’allò que coneixes, i encara millor d’allò que estimes. Com que tots som irrepetibles, segurament quan més fidel ets al teu cor i al teu cervell, més universal et tornes.