Després de mirar a esquerra i a dreta, giraré la vista cap al centre, és a dir Madrid.
Fa dos dijous durant un xat amb els lectors, el crític de cine Carlos Boyero responia així a una pregunta sobre la possibilitat que Sean Penn guanyés l’Oscar pel paper de Harvey Milk:
“Penn, como siempre, está perfecto. Imagino que le caerá otro Oscar, ya que los personajes excepcionales y en general los que reunen alguna tara (locos, drogadictos, alcohólicos, neuróticos, paranoicos, disminuidos físicos y mentales) acostumbran a tener mucho a su favor en la concesión de los Oscar. Impresionan mucho más que la gente cotidiana.”
El senyor Boyero és d’aquells que es vanten de dir les coses pel seu nom: no té inconvenient en carregar contra el cinema més arriscat, contra els “moderns”, contra el cinema asiàtic o iraní... Sembla que l’únic que li agrada del cinema actual són les sèries de televisió (?). Imagino que, amb aquesta actitud, també deu ser un acèrrim oponent a la correcció política, cosa que no em sembla malament; però aquí crec que ha entrat de ple en l’insult.
D’acord que un xat no és el mitjà ideal per mesurar les paraules; però està clar que està dient que el personatge de Sean Penn és un tarat. Donat que Harvey Milk no era altra cosa que un homosexual i un polític, i que Sean Penn en fa un retrat força creïble i “quotidià”, cal pensar que al senyor Boyero li semblen anormals els homosexuals o els polítics. No sé perquè m’inclino més aviat per la primera opció.
Fa dos dijous durant un xat amb els lectors, el crític de cine Carlos Boyero responia així a una pregunta sobre la possibilitat que Sean Penn guanyés l’Oscar pel paper de Harvey Milk:
“Penn, como siempre, está perfecto. Imagino que le caerá otro Oscar, ya que los personajes excepcionales y en general los que reunen alguna tara (locos, drogadictos, alcohólicos, neuróticos, paranoicos, disminuidos físicos y mentales) acostumbran a tener mucho a su favor en la concesión de los Oscar. Impresionan mucho más que la gente cotidiana.”
El senyor Boyero és d’aquells que es vanten de dir les coses pel seu nom: no té inconvenient en carregar contra el cinema més arriscat, contra els “moderns”, contra el cinema asiàtic o iraní... Sembla que l’únic que li agrada del cinema actual són les sèries de televisió (?). Imagino que, amb aquesta actitud, també deu ser un acèrrim oponent a la correcció política, cosa que no em sembla malament; però aquí crec que ha entrat de ple en l’insult.
D’acord que un xat no és el mitjà ideal per mesurar les paraules; però està clar que està dient que el personatge de Sean Penn és un tarat. Donat que Harvey Milk no era altra cosa que un homosexual i un polític, i que Sean Penn en fa un retrat força creïble i “quotidià”, cal pensar que al senyor Boyero li semblen anormals els homosexuals o els polítics. No sé perquè m’inclino més aviat per la primera opció.
Això del Boyero és molt fort, jo no crec que puga dir una cosa així a El País i que no passe res, una carteta?
ResponEliminasóc fan del boyero. i de l'enric gonzàlez.
ResponEliminaaixí que pense perdonar-li-ho tot, fins i tot este lapsus que no té cap importància.
no he vist la pel·li, però podria donar-se el cas que el personatge del penn no només fos gai, sinó també un neuròtic o un tarat...
com deia: a boyero cal perdonar-li-ho tot, perquè no és sospitós de res. ;)
i gràcies pel post!
Jo de l'Enric Gonzàlez també sóc fan, però no sé perquè el menciones.
ResponEliminaCom pretenia dir a l'escrit, no em sembla que el Harvey Milk de la pel·lícula sigui més tarat o neuròtic que la majoria de gent que conec (gai o no).
Ara, si per a tu en Boyero té patent de cors, no hi ha res a discutir.
De res!
Jo, en canvi, no estic d'acord amb rasoir. Les paraules són molt importants, sempre, i si et guanyes la vida escrivint, més.
ResponEliminaSi una cosa és certa és que "algunes visceralitats" (ay, que se me escapó¡)amaguen més realitats que moltes paraules ben intencionades. I en temes com aquests encara hi ha massa doble rasant (otra vez se me escapó¡). A mi ja m'agrada que surtin clarament les opinions més fosques i amagades. Tot queda més clar.
ResponElimina