Enriquint el vocabulari

A aquestes alçades, no aprenc una paraula nova tots els dies; per això, quan en trobo una, em fa fins i tot il·lusió. En aquest cas, més que d’una paraula es tracta d’una accepció de la paraula anglesa ‘viral’ (‘víric’ en català).

Per descomptat (i per experiència) ja sabia el què ‘viral’ volia dir en el camp de la biologia i en el del software malintencionat, però no era conscient del seu ús més general. Diu la Wikipedia (ni en català ni en castellà hi apareix) que: “Els fenòmens vírics són objectes o models capaços de reproduir-se o convertir altres objectes en còpies d’ells mateixos quan aquests objectes han estat exposats a aquells”.

Des que vaig llegir el mot per primera vegada i vaig saber el què significava, va produir-se aquest fenomen tan recurrent, pel qual comences a trobar-te la paraula pertot arreu, talment com si tingués les propietats que ella mateixa indica en grau superlatiu.

Sota aquesta categoria podem trobar els exemples més diversos, des de els que han estat pensats perquè es propaguin com a virus (les cadenes de cartes, els memes, Facebook...), fins els rumors, les modes, les llegendes urbanes, els acudits o els blocs.

Dins d’Internet, on la informació vola, el fenomen és molt freqüent: tots coneixem casos de vídeos, imatges, notícies, recomanacions o rumors que de la nit al dia han esdevingut ubics i no hi ha plana on no te’ls trobis. El secret d’aquesta difusió deu tenir diversos motors: per una banda l’atractiu, la utilitat o la gràcia dels materials en si, però també un polsim d’altruisme, un altre de sociabilitat i també un impuls per mostrar-se millor informat que els teus receptors. I tot amb el mínim esforç que implica quatre clics ben col·locats.