dilluns, 19 de gener de 2009

Música per la crisi


David i Neman.
De vegades passa que d’un dia a l’altre un grup del que no havies sentit parlar mai comença a estar en boca de tothom. Això m’ha passat fa poc amb els Herman Dune, tot i que estan en funcionament des de finals del segle passat. Per començar, Herman Dune és només el nom del grup, ja que el seu líder és un parisenc d’origen suec anomenat David Ivar (com les famoses prestatgeries d’Ikea) i l’únic altre component és el percussionista suís de nom Neman.

Segons els taxonomistes musicals, se suposa que estan adscrits a l’anti-folk, però em sento massa vell per esbrinar què coi és això. El seu darrer disc es titula “Next year in Zion” i sona espaiós i molt accessible. Recorda lleugerament a Jonhatan Richman amb uns arranjaments una mica més rics (cors femenins, vents, una guitarra solista que punteja molt pulcrament). La música té tota mena d’influències, des del mariachi al calipso, passant pel country & western, i amaga més racons interessants dels que pot semblar en una primera audició. Però el que importa és que deixa bon sabor de boca, el que se’n deia “bon rotllo”, i en els temps que corren no puc imaginar millor recomanació.

Si sentiu curiositat, a la seva pàgina de myspace podeu escoltar com sonen.

1 comentari:

  1. Diria més: és d'aquells discos fets per aixecar-se de bon humor. Proveu-lo (és només un consell).

    ResponElimina