D’homofòbia n’hi ha en diversos models i versions, algunes més pernicioses que d’altres, però totes igualment emprenyadores. Desgraciadament, i tot parafrasejant els inefables ¡Viva la gente!, “la hay donde quiera que vas”. De vegades, pel fet de viure dins d’aquesta bombolla anomenada Barcelona, hom pot arribar a pensar que aquest és el millor dels móns possibles, però una breu mirada a l’exterior garanteix disgustos a dojo.
Fem una mirada cap a l’Est. Segons EL PAÍS d’ahir, Ucraïna, un país amb un nombre d’habitants similar al d’Espanya i la major incidència de Sida del continent, només té comptabilitzats 158 casos de contagi per via homosexual en 20 anys d’epidèmia. No cal dir que la raó no és que a Ucraïna no hi hagi homosexuals, el que succeeix és que està molt mal vist ser-ho i, per tant, els malalts prefereixen presentar-se com a contagiats per accident, per contacte heterosexual o fins i tot com a drogoaddictes. Una situació similar es produeix als països veïns (Tadjikistan, Turkmenistan, Azerbaijan i Bielorrússia), tots ells amb una homofòbia fortament imbricada a la “cultura” social del païs. No es pot dir que en aquest cas l’homofòbia estigui oficialitzada per l’estat (com passa a molts països musulmans), però té greus implicacions sanitàries a l’hora de detectar i prevenir nous contagis, de manera que les conseqüències últimes són també letals.
Fem una mirada cap a l’Est. Segons EL PAÍS d’ahir, Ucraïna, un país amb un nombre d’habitants similar al d’Espanya i la major incidència de Sida del continent, només té comptabilitzats 158 casos de contagi per via homosexual en 20 anys d’epidèmia. No cal dir que la raó no és que a Ucraïna no hi hagi homosexuals, el que succeeix és que està molt mal vist ser-ho i, per tant, els malalts prefereixen presentar-se com a contagiats per accident, per contacte heterosexual o fins i tot com a drogoaddictes. Una situació similar es produeix als països veïns (Tadjikistan, Turkmenistan, Azerbaijan i Bielorrússia), tots ells amb una homofòbia fortament imbricada a la “cultura” social del païs. No es pot dir que en aquest cas l’homofòbia estigui oficialitzada per l’estat (com passa a molts països musulmans), però té greus implicacions sanitàries a l’hora de detectar i prevenir nous contagis, de manera que les conseqüències últimes són també letals.
És un cas greu, però no el pitjor i tots ho sabem. Allò que fa de debó vergonya és la institucionalització de l'homofòbia. Per a més vergonya l'intent fustrat de Sarkozy a l'ONU. Aiò no és homofia institucionalitzada?
ResponEliminaÉs clar que n'hi ha de més greus, però aquesta tanda d'escrits només pretenia fer una ullada a notícies recents.
ResponEliminaDel cas de l'ONU, el Vaticà i tota la pesca ja en vaig parlar en el seu dia.