dissabte, 31 de gener de 2009

L’ombra d’un dubte


Per una feliç coincidència, després de parlar avui dels fenòmens virals, acabem de veure una pel·lícula que tracta entre altres coses d’aquest mateix tema i conté a més una bonica paràbola sobre la irresistible propagació de la maledicència.

Es tracta de “Doubt”, dirigida per John Patrick Shanley, l’autor de l’obra de teatre en la qual es basa, guanyadora d’un Pulitzer i un Tony l’any 2004. Shanley, que va guanyar un Oscar pel guió de “Moonstruck” (‘Hechizo de luna’), no havia dirigit cap altra pel·lícula des del seu debut fa 20 anys amb ‘Joe contra el volcán’, del que sembla que va quedar força escarmentat.

L’any 1964, quan el Concili Vaticà II encara és recent, en una escola parroquial del Bronx es produeix la confrontació entre dues formes d’entendre el servei a Déu. Per un costat, el Pare Flynn (Philip Seymour Hoffman), capellà afable que postula una obertura de l’església per acostar-se als seus fidels, de l’altre la Germana Aloysius (Meryl Streep), rigorosa detectiu de les culpes alienes. Entre ells s’interposa un hipotètic cas d’abusos pederàstics del que no arribarem a saber tota la veritat; però que convidarà a més d’una reflexió sobre el pecat (en un sentit lax), la confiança, la mentida, el dubte i la compassió, a més d’una inesperada excursió per territoris que podrien ser molt relliscosos.

Doubt” és una peça de cambra per a quatre actors que no oculta els seus orígens teatrals. El seu èxit depèn en gran part de les actuacions i aquestes no defrauden: els quatre protagonistes han estat nominats per l’Oscar d’enguany. Philip Seymour Hoffman aporta les seves maneres untuoses a un personatge d’una gran ambigüitat; Amy Adams prossegueix la seva carrera ascendent, armada d’uns ulls d’encisadora innocència; i Meryl Streep està perfecta com sempre, carregant amb un personatge d’una sola corda que només es trenca al final. Però la part de la lleona se l’endu Viola Davis qui, amb una única escena, fa esgarrifar en presentar la visió més inesperada de l’afer.

Doubt” pot presentar unes formes una mica passades de moda; però el que explica és apassionant i els seus conflictes tan pertinents avui com fa quaranta anys.

1 comentari:

  1. És cert, tractant-se d'una obra de teatre (i molts, molts diàlegs) sorprèn què bé funciona en la pantalla. Un regal (de les poques vegades que no m'haig de recordar dels maleïts 7 euros que JA costa l'entrada al cinema). Aneu¡

    ResponSuprimeix