dijous, 23 d’abril del 2009

Allau de Sant Jordi


En l’escriptura de blocs de caire personal comencen a haver algunes temàtiques que ja han esdevingut estàndards del gènere i en les que tots caiem tard o d’hora: el post sobre Ikea, el post sobre Nespresso, el post sobre si cal dir-ne bloc o blog (aquest encara us el dec, o potser us l'estalviaré).

Una altra entrada inevitable, almenys a la catosfera, és la referent a la diada de Sant Jordi, o sigui que aquí la teniu, perquè les tradicions s’han de respectar.

Bé en realitat jo durant molts anys el 23 d’abril no comprava ni rosa ni llibre. De roses no en gastava senzillament perquè no tenia a qui regalar-les. En quant als llibres, donat que en comprava tot l’any i que coneixia algunes llibreries en les que em feien descompte, no trobava gaire sentit a barrejar-me amb la massa humana que sol envoltar les paradetes i fa intransitables les voreres del centre. Amb un cert sentiment de suficiència deixava la festa en mans de la gent que compra un llibre a l’any i ni tan sols es molesta en llegir-lo.

Tot això va canviar des del moment que sí vaig tenir algú a qui regalar-li la rosa i alguns llibres de propina. Ara cal escarrassar-se a fer una selecció escaient, procurant evitar els títols que més de gust ens venen, per allò de no repetir el regal. Potser és poc pràctic, però esmola l'enginy i hi afegeix el factor sorpresa, que també és un alicient.
Així que cap al migdia procurarem citar-nos pel centre, ens intercanviarem llibres i flors i acabarem passejant embadocadament feliços pels mateixos carrers dels que abans jo fugia com de la pesta. Allà ens hi trobarem!

8 comentaris:

  1. Bona llibrada!

    (i no t'estalviïs cap apunt sobre la vella discussió, hehe)

    ResponElimina
  2. Sí, bona llibrada a tots!

    Maria, pensarem en tu; però Roma també fa molta enveja.

    ResponElimina
  3. Jo intentaré escapolir-me del via crucis per les llibreries, però la rosa no penso estalviar-me-la. I bona "llibrada" a tots.

    ResponElimina
  4. Els meus Sant Jordi sempre han segut de serietat, posar-se el millor vestit que triara la mama, abaixar el cap i anar a l'ofrena, la missa i la processó. La família del meu pare eren d'Alcoi i vivien la festa des de molt a fins, a Alcoi Sant Jordi és sagrat. Desconeixia fins fa pocs anys la costum de la rosa i el llibre, immersa com estava en la nostra apolillada i catòlica celebració.

    ResponElimina
  5. Bona festa, Ferran!

    Comtessa, ja sabia per l'apostata desficiosa com les gasteu a Alcoi durant aquests dies. Anima't i puja a BCN que per una vegada som més festers que vosaltres.

    ResponElimina
  6. Uy, volia dir vivien la festa des de molt a Dins.

    Últimament, no sé per què, tots els camins me porten a Barcelona... deu ser una mena de senyal... no crega que no estic considerant-la com a opció per a quan torne (si torne, o si me'n vaig) del meu periple nòrdic que comença el tres de maig...

    ResponElimina
  7. Resumint: sí és una festa i molt soroll. Cues per no sé qui, moltes roses a preus de saldo a última hora i molts, molts cotxes. Un sol autògraf: el de Rasoir (no m'ho volia perdre i no era per mi, exactament). Espero que us hagi anat bé el dia. A mi m'ho han encertat (m'agrada que em regalin llibres!). Comtessa, aquí et muntarem un Sant Jordi per tu només, si cal.

    ResponElimina