dijous, 2 d’abril del 2009

Dins de l'harem

Una altra seqüela literària de l’estada a Marrakech és aquest “Rêves de femmes (Une enfance au harem)" de la sociòloga feminista Fatima Mernissi (Fes, 1940). Abans de parlar del contingut del llibre, alguns comentaris bibliogràfics, com per exemple que m’ha sobtat que l’original hagi estat escrit en anglès (tot i que la traducció al francès ha estat revisada i adaptada per l’autora). El títol original (“Dreams of trespass (Tales of a harem girlhood)”) és molt més fidel a les intencions de l’autora, ja que els evanescents “somnis de dones” són en realitat somnis d’intrusió o fins i tot de transgressió. A la versió catalana de Columna (“Somnis de l’harem”) i castellana de Muchnik (“Sueños en el umbral”) des del títol es reincideix en l’evocació orientalista tant del gust del públic occidental.


També el mot original “tales” (contes) revela que no es pot prendre el relat com estrictament autobiogràfic, ja que en paraules de l’autora la seva infantesa real va ser terriblement avorrida i no aconseguiria interessar ningú. I malgrat tot, en llegir el llibre es té la certesa que és ple de veritat, molt proper a les vivències de tantes dones marroquines contemporànies de l’autora.

El llibre explica l’experiència de l’harem, vist des dels ulls d’una nena, en el moment històric en que el Marroc és ocupat per forces colonials franceses i espanyoles; però també el de l’aparició del moviment nacionalista que s’aplega al voltant del rei Mohammed V.


Lluny de les fantasies erotitzants de l’harem imperial otomà, aquest harem del llibre és l’espai de la casa reservat a les dones i els infants dins d’una família benestant de propietaris rurals que viu a la medina de Fes. Aquesta institució, que inclou tant els familiars directes com altres parentes sense lloc on anar (solteres, divorciades, repudiades o simplement cansades del marit), constitueix un món dins del món: l’indret que la societat ha establert com a lloc d’expressió per les dones, on treballen, juguen, s’instrueixen i somnien.


Fins i tot en aquest món tancat hi ha tensions entre les partidàries de la tradició i les de la modernitat i la novel·la, escrita per algú gens sospitós de fanatisme, trenca alguns tòpics sobre l’islam i parla de la postura antiesclavista de Mahoma, de la llarga tradició de defensa de l’educació femenina o de la lluita del moviment nacionalista en contra de la poligàmia.


Però mentre unes i altres es plantegen quin serà el seu paper en el nou món que vindrà, seguim el seu dia a dia ple de detalls encisadors: les sortides setmanals al hammam, la narració oral dels contes de Les Mil i Una Nits, l’escolta clandestina de l’aparell de ràdio, la preparació del menjar o dels cosmètics, les sessions de brodat o les escapades alliberadores al terrat.



“Els homes no comprenen les dones, i les dones no comprenen els homes. I tot comença quan les nenes són separades dels nens al hammam. Una veritable frontera talla el planeta en dos. La frontera marca el límit de poder, ja que arreu on hi ha una frontera, hi ha dues menes de criatures a la terra d’Allàh: d’un costat els poderosos, i de l’altre els febles.” Vaig preguntar-li a Mina com saber de quin costat estava jo. La seva resposta va ser immediata, breu i molt clara:


“Si no pots abandonar el lloc on et trobes, ets del costat dels febles.”


De vegades Mernissi llueix massa la vena feminista i fa parlar els seus personatges amb didactismes lapidaris de manual; però no deixa de ser un text terriblement informatiu i minuciosament informat que, tanmateix, conté tots els deliciosos aromes i sabors d’una infantesa recordada.

1 comentari:

  1. "Els homes no comprenen les dones, i les dones no comprenen els homes."

    Nyas!! De Dickens dec tindre molt, supose, però me fa que tardaré en arribar perquè deu estar a les lectures de fa molts molts anys.

    Visitaré el Marroc en juliol, quines ganes de tornar!

    ResponElimina