dissabte, 4 de desembre de 2010

El dimoni de les llistes: Leopold Bloom i Stephen Dedalus

"Art and culture", John Latham (1966-1969)

    De què deliberà el duumvirat durant el seu itinerari?
   Música, literatura, Irlanda, Dublín, París, l’amistat, la dona, la prostitució, el règim alimentari, la influència de la llum de gas o dels llums d’arc voltaic i de bombetes incandescents sobre el creixement dels arbres adjacents paraheliotròpics, els cubells de brossa municipals per a emergències, l'Església Catòlica Romana, el celibat sacerdotal, la nació irlandesa, l’educació jesuïta, les carreres, l’estudi de la medicina, el dia abans, la malèfica influència del pre-sàbat, la caiguda de Stephen.

    Descobrí Bloom factors de similitud entre llurs respectives semblants i dissemblants reaccions a l’experiència?
    Ambdós eren sensibles a les impressions artístiques, les musicals amb preferència sobre les plàstiques o pictòriques. Ambdós preferien la manera de viure continental a la insular, un lloc de residència cisatlàntic en lloc de transatlàntic. Ambdós endurits per una primera educació domèstica i una heretada tenacitat de resistència heterodoxa, professaven llur incredulitat per moltes doctrines religioses, nacionals, socials i ètiques. Ambdós admetien l’alternativament estimulant i obtundent influència del magnetisme  heterosexual.

    Eren els seus punts de vista en alguns punts divergents?
    Stephen dissentia obertament dels punts de vista de Bloom sobre la importància de l’ajuda a si mateix dietètica i cívica, mentre Bloom dissentia tàcitament dels punts de vista de Stephen sobre l’afirmació eterna de l’esperit humà en literatura. Bloom assentia encobertament a la rectificació de Stephen de l’anacronisme que suposava assignar la data de la conversió de la nació irlandesa del druïdisme al cristianisme per Patrici, fill de Calporn, fill de Potitus, fill d’Odyssus, enviat pel papa Celestí I, l’any 432 durant el regnat de Leary, l’any 260 aproximadament en el regnat de Corman MacArt (♱266 p.C.), asfixiat per una deglució imperfecta d’aliment a Sletty i enterrat a Rossnaree. La caiguda que Bloom atribuïa a inanició gàstrica i a certs components químics de diversos graus d’adulteració i força alcohòlica, accelerada per l’exerció mental i la velocitat del ràpid moviment circular en una atmosfera relaxant, Stephen l’atribuïa a la reaparició d’un núvol matutí (percebut per ambdós des de dos punts diferents d’observació, Sandycove i Dublín) de primer no més gros que una mà femenina.

    Hi havia algun aspecte en què llurs punts de vista fossin iguals i negatius?
    La influència de la llum de gas o la llum elèctrica sobre el creixement dels arbres adjacents paraheliotròpics.

(“Ulisses”, James Joyce, traducció de Joaquim Mallafré)

4 comentaris:

  1. Una bona i síntesi sobre els acords i desacords del duumvirat, suposo. Per saber-ne més ens caldrà escalar l'Ulisses. I el mal és que jo, pujant al Tibidabo, ja esbufego.

    ResponElimina
  2. Brian, no és tan fer l'Ulisses com el pinten.

    ResponElimina
  3. Gràcies Allau per portar-me dos personatges que, després de l'Ulisses, se m'han fet coneguts passant de la literatura a la vida. Tots som Bloom i Dedalus.

    ResponElimina
  4. Glòria, tal com ho has expressat m'has fet pensar que sí, que tots som una mica eclosió i laberint ;p

    ResponElimina