I això m'ha fet recordar "La guerra de la Cochinchina" del Perucho i "La conquista de Cochinchina", el relat d'un surrealista intent espanyol de conquerir aquell país exòtic, al segle XVII.
És curiós com el nom de la Conxin-xina ha quedat en la memòria dels catalans. Quan a classe parlem del colonialisme i trec el tema de la Conxin-xina als meus alumnes els sona molt aquesta frase davant d'altres que a mi em semblen més evidents i no en tenen ni idea. Ho han sentit a casa i és un nom va tenir gran ressonància després d'haver enviat uns quants soldats espanyols a ajudar els francesos a la Conxin-xina en un llunyà finals del s. XIX! Quan els parlo que van com uns Fitipaldis (i ja no dic Novulari) em miren en cara de perplexitat... :-(
Galde, suposo que ho recordem per l'eufonia graciosa del nom, tot i que per la meva mare formava part del seu bagatge escolar. Els teus alumnes deuen conèixer Fito y los Fitipaldis.
A la Conxinxina encara hi ha un cementiri d'espanyols, ara abandonat, de quan voltaven per allà prop, a les Filipines, i van anar a ajudar els francesos. I encara que legalment sigui Ho Chi Mihn, els seus habitants en diuen Saigon. O sigui que encara hi és :D
I això m'ha fet recordar "La guerra de la Cochinchina" del Perucho i "La conquista de Cochinchina", el relat d'un surrealista intent espanyol de conquerir aquell país exòtic, al segle XVII.
ResponEliminaÉs curiós com el nom de la Conxin-xina ha quedat en la memòria dels catalans. Quan a classe parlem del colonialisme i trec el tema de la Conxin-xina als meus alumnes els sona molt aquesta frase davant d'altres que a mi em semblen més evidents i no en tenen ni idea. Ho han sentit a casa i és un nom va tenir gran ressonància després d'haver enviat uns quants soldats espanyols a ajudar els francesos a la Conxin-xina en un llunyà finals del s. XIX!
ResponEliminaQuan els parlo que van com uns Fitipaldis (i ja no dic Novulari) em miren en cara de perplexitat... :-(
Conxu! Si que has anat lluny avui!
ResponEliminaAra que ho penso...
¿Què para més lluny: la Conxin-xina, les Quimbambes o la quinta forca?
En Perucho, Lluís, te l'he posat en safata.
ResponEliminaGalde, suposo que ho recordem per l'eufonia graciosa del nom, tot i que per la meva mare formava part del seu bagatge escolar. Els teus alumnes deuen conèixer Fito y los Fitipaldis.
ResponEliminaGirbén, ara les Quimbambes s'han de dir Quimadides o Quimnikes ;p
ResponEliminaEs veritat, això està més lluny que la ConxinXina, o sigui que va existir? pensava que era un invent com en Fumanxú
ResponEliminaI tant que existeix, Aris, correspon més o menys al sud del Vietnam.
ResponEliminaA la Conxinxina encara hi ha un cementiri d'espanyols, ara abandonat, de quan voltaven per allà prop, a les Filipines, i van anar a ajudar els francesos. I encara que legalment sigui Ho Chi Mihn, els seus habitants en diuen Saigon. O sigui que encara hi és :D
ResponEliminaClídice, per això és tan ingrat estudiar geografia política: és un no parar.
ResponEliminaBrava ta mare!
ResponEliminaQuè et pensaves, que les famílies peculiars s'acabaven amb la teva?
ResponElimina